06 octubre 2005

Neo-Quicas i Pubilles Tunejades.
La nova Cultura Juvenil i Nacional de Catalunya.

El recent fenòmen sociològic conegut com "neo-rural" comença a generar formes pròpies d'expressió en l'àmbit de la cultura juvenil catalana a comarques.

La des-centralització i la cohesió territorial han estat dues premises fonamentals sobre les que el Govern autonòmic (encara) de Catalunya ha articulat pràcticament totes les seves actuacions polítiques dels últims vint anys. L'agilitat i eficiència en la gestió del país passava per la delegació de competències cap a les administracions locals. El greuge comparatiu amb La Capital, i l'evident saturació i conseqüent inoperància de Barcelona com a seu central de TOT, conjuntament amb la deriva de les funcions de la ciutat que des del 92 ha passat a exercir de parc temàtic petardo i carero, rollo porters de discoteca i creatius publicitaris fent fòrum, ha traslladat la qüalitat de vida més enllà del peatge de Martorell.

Si bé el "neo-ruralisme" és un accident sociològic àmpliament estudiat amb sòlides explicacions econòmiques i demogràfiques, i les elevades raons polítiques de la "cohesió territorial" amaguin més i millors sistemes "d'apropament al ciutadà", la cultura juvenil, un cop més, no s'ha enterat de res i fot el que li surt del forro dels collons. Visca.

La reacció dermatològica dels joves neo-rurals davant tota la milonga de la cultura digital, la globalització i el tripartit no ha estat la resposta contra-cultural que sol associar-se als moviments juvenils... Com si una cosa tan abstracta com "els moviments juvenils" tinguéssin el do de la resposta, però bé...
Si la tonteria fashion-FAD-skater-sónar-trendy dels Joves-Macba és la resposta contra-cultural al "Movimiento Cocacola" i "Operación Triunfo", la resposta espontània dels nous joves de comarques, tradicionalment més polititzats i menys peliculeros que els de ciutat, ha estat el que anomenarem "Neo-Quicas i Pubilles Tunejades", una mescla molt interessant de mass-culture americana i tradicional catalana amb resultats fenomenològics sorprenents i dignes d'estudi.

El "Departament de Moda Joven" de l'Associació d'Idees, treballant de forma trans-departamental amb les oficines de la ONG Direct i La Corporación Dermoestética, coordinades i supervisades per la Secretaria General del Lounge Collective, ha portat a terme l'elaboració del blog "El Chic de Reus" per tal de fer una demostració de pirotècnia burocràtica a l'alçada dels millors estudis sociològics oficials, on ningú no sabrà mai qui estudia què a canvi d'un sou que no sabem d'on surt.
Per acabar de fer-ho gros, el contingut d'aquesta diagnòsi de la realitat juvenil farà posar verds d'enveja els departaments més absurds i transversals de la Generalitat, i probablement obri noves vies d'estudi que requeriran nous pressupostos, oficines i departaments.
Quan arribi aquest moment, exigirem la nostra pròpia auxiliar administrativa.

El Lounge Collective adverteix que el contingut d'aquest estudi està subjecte a les lliures associacions d'idees de l'Associació d'Idees i que, per tant, pot semblar una tonteria, adhuc ofendre certes sensibilitats:
¡¡PORQUE SOMOS FABRICANTES!!


Benvinguts a:

20 septiembre 2005

cartell apòcrif nº 2: " La Verge! "


dispara, pastoreta!

la pastoreta se'ns ha fet gran




Per damunt de tot, bon gust ì mesurada sofisticació: EL CARTELL DE LES FESTES DE LA MISERICÒRDIA fa una erògena associació d'idees entre de La Pubilla Sumisa i la Rosa Oberta iVermellota, la candidesa diligent d'una pastoreta maquetona i la celebració assenyada del Triomf de la bona Voluntad Botiguera... en definitiva, la representació gràfica d'una ciutat que es ven amb coqueteria cursi i el flu nebulós d'un somni proto-pornogràfic.

En homenatge a la Nostrada Cabrera del Baix Camp, el Lounge Collective ha elaborat una col·lecció de voluptuoses pastoretes que anirem publicant al llarg de les Festes de La Cori.

Felicitats, cabreta

09 septiembre 2005

música per mirar la radio

Properament a l'aire, davant del mar, per fer emergir l'escena subterrània de la ciutat amb sentiment oceànic .
"Breakbeats at Tiffany's"
(en construcció)

12 agosto 2005

2046: new post lounge...

o el temps inmòbil de quan sospiren els dandis
Sí, arribem una mica tard. Ja ho té això, ser lounge.
El temps i els temps, la memòria i la melanconia, l'obstinació en l'inmobilisme.
Avui re-obrim l'únic blog lounge de Tarragona amb aquest nou post: un lounge new post.
La intenció continua sent la mateixa, mirar de reflectir la lamentable situació catacúmbico-lechuguina de l'escena emergent de Tarragona amb l'elegància intrascendent dels cercles de fum.
Som a l'habitació 2046, mirant com es desfan les formes.
Fumant al llit amb l'esmokin posat.
De fons s'escolten gralles i pregons que fomenten la dolenteria immanent dels records inventats per a una fantasia patriòtica.
Quina falta d'imaginació, quina poca elegància.
(sospir) ... el temps perdut i la seva recerca proustiana...
Apunto a la llibreta:
"Iidea per un post: la relació entre la madalena de Proust i els calçots. Sucar i inventar records.

(sospir) (cercle de fum)


Arribem tard perquè el paisatge ens ha entretingut.
Som dandis in love fent Break-beat at Tiffany's.
El Lounge Collective escull la película 2046 de Wong Kar Wai com a representació espectacular dels manifestos del dandisme ontològic i decideix incloure-la en el seu Top-Cool de referents imprescindibles per a ser un artista emergent, elegant i decadent.
Som entretinguts, volem ser mantinguts

25 julio 2005

Si yo fuera tú...


Si yo fuera tú, me gustaria ser de color azul.
Bombay Saphire, tónica y unas gotas de limón.
El LoungeCollective os desea un feliz verano.

03 mayo 2005

cominicat nº 5 com el channel




Ens hem parat a pensar... i no recordem per què.
Ens havíem aturat a celebrar alguna cosa, però ara mateix... Fins on som capaços de recordar, buscàvem l'escena emergent d'aquesta ciutat amb balcó, fins i tot creiem que vam trobar alguna cosa i que per això vam fer una festa.
Potser la vam fer sense tenir res per celebrar, que ja ens passa.
El discret encant de la bohemia tarragonina sembla tenir el seus creadors instalats en la queixa i la por a la precarietat laboral.
Artistes: NO US CREIEU TOT EL QUE PENSEU!

La desmitificació de les vostres males consciències us donarà la capacitat d'arribar on vulgueu...

Els premis Tarraco Emergenza continuen oberts... i són MÉS COOL que el Sónar, el Kosmópolis i el Festival de Sundance junts.

Siguem realistes, homè!

26 abril 2005

dissabte a partir de les 20:30

Podeu passar a buscar les vostres invitacions exclusives al 12lounge-club . Inclou refrigeri.
(bloggers friendly)

25 abril 2005


no et pots perdre si no saps on vas...
Nosaltres estem sols, però només estem nosaltres.

06 abril 2005

la vida és un premi desert

CONVOCATÒRIA D'ÚLTIMA HORA:

En el marc del macro-festival TarracoEmergenza, el certàmen emergent de la Tarragona discreta que engloba categories tan diverses com la MODA ("Xic de Reus"), les IDEES ("Aportacions a l'Associació de Idees"), la MÚSICA (""Surfin'Tarracool") o les NOVES PUBLICACIONS ("Funzone")... convoquem de nou a l'escena emergent en un nou i desesperat CRIT EN EL DESERT:


PREMI DE LITERATURA XUP-XUP
Si l'art va sobreviure als urinaris del DADÁ i la música als consecutius retorns del YE-YÉ, la Associació de Idees i el Lounge Collective ha decidit posar a prova la imparable literatura catalana amb la inseminació del gènere XUP-XUP a l'úter estabornit de les nostres lletres.
L'onomatopeia eròtico-culinària "xup-xup" va ser encunyada fa uns mesos per dos autors propers a la Fundació "Adopte a un Escritor" i la publicació suicida "Funzone", que properament editarà un recull de textos xup-xup sota el títol "La Mujer de mi Vida".
Cosa rara, els membres de la nova corrent literària no han editat cap manifest (encara). Aquells de vosaltres que vulgueu follajar-vos en plan PIM-PAM alguns textos XUP-XUP, visiteu aquest blog d'aquí a unes 24 hores o així...

01 abril 2005

LE CHIC DE REUS

Primera edició de la Pasarela Gaudí és d'Aquí

En un nou intent d'agitar el cóctel geopolític i sociocultural d'aquesta terra d'olis lúbrics i pubilles tunejades, el Lounge Collective i l'Associació d'Idees convoca la Primera Edició de la pasarela Gaudí és d'Aquí.

Ja ningú dubte de l'existència d'un CHIC autòcton de la ciutat universal que un dia va ser vèrtex del triangle tèxtil més cool de tots els temps: REUS-PARÍS-LONDRES. Aquest fashion nostrat i entranyable, neo-rural i poderós, fet de jerseiets de llana fina rosa i texans blau-cel amb incrustacions de pedreria fantasiosa, aquest sentir tan... tan... D'AQUÍ! Ja té nom:

EL XIC DE REUS.

"El Xic Maquet és l'evolució natural del Look Maquetó que va revolucionar els aparadors del Carrer Llovera l'any passat" (Coia Sedó, stylist)
"No ets ningú si no saps què és el Xic de Reus" (Montse Robert)"Colón va sortir del port de Reus" (MªRiera Llauradó, antropòloga)