o el temps inmòbil de quan sospiren els dandis
Sí, arribem una mica tard. Ja ho té això, ser lounge.
El temps i els temps, la memòria i la melanconia, l'obstinació en l'inmobilisme.
Avui re-obrim l'únic blog lounge de Tarragona amb aquest nou post: un lounge new post.
La intenció continua sent la mateixa, mirar de reflectir la lamentable situació catacúmbico-lechuguina de l'escena emergent de Tarragona amb l'elegància intrascendent dels cercles de fum.
Som a l'habitació 2046, mirant com es desfan les formes.
Fumant al llit amb l'esmokin posat.
De fons s'escolten gralles i pregons que fomenten la dolenteria immanent dels records inventats per a una fantasia patriòtica.
Quina falta d'imaginació, quina poca elegància.
(sospir) ... el temps perdut i la seva recerca proustiana...
Apunto a la llibreta:
"Iidea per un post: la relació entre la madalena de Proust i els calçots. Sucar i inventar records.
(sospir) (cercle de fum)
Arribem tard perquè el paisatge ens ha entretingut.
Som dandis in love fent Break-beat at Tiffany's.
El Lounge Collective escull la película 2046 de Wong Kar Wai com a representació espectacular dels manifestos del dandisme ontològic i decideix incloure-la en el seu Top-Cool de referents imprescindibles per a ser un artista emergent, elegant i decadent.
Som entretinguts, volem ser mantinguts
No hay comentarios:
Publicar un comentario