"Primer de tot, matar els arquitectes"
Primer matarem els arquitectes. Després torneu a preguntar.
He nascut i m'he criat a l'Eixample. He viscut i malviscut a Londres, continuo provant de fixar la meva residència a Tarragona i mentrestant vaig fent entre una pedania de muntanya i el barri de Sant Gervasi.
L'urbanisme psicogeogràfic situacionista pot ser una impostura per "epater le bourgeois" o un punt de partida, encara no entès o senzillament desqualificat amb l'arrogància del imbècils, de reprendre la discussió (segrestada) sobre el Model de Ciutat.
Ara mateix sembla que La Model és la Ciutat que continuen volent per a nosaltres, que les passareles de models i les seves boutiques neo-socialistes on es ven federalisme i compres nacionalisme de Cambrils, son les caselles de sortida d'un monopoly 2.0 on els publicistes municipals et conviden a explicar quin ciutat vols...
L'urbanisme psicogeogràfic situacionista pot ser una impostura per "epater le bourgeois" o un punt de partida, encara no entès o senzillament desqualificat amb l'arrogància del imbècils, de reprendre la discussió (segrestada) sobre el Model de Ciutat.
Ara mateix sembla que La Model és la Ciutat que continuen volent per a nosaltres, que les passareles de models i les seves boutiques neo-socialistes on es ven federalisme i compres nacionalisme de Cambrils, son les caselles de sortida d'un monopoly 2.0 on els publicistes municipals et conviden a explicar quin ciutat vols...
Primer matarem els arquitectes. Després torneu a preguntar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario