Expulsat com Adan del Jardí de l'Edén. Com un àngel caigut, com un paria, com un sindicalista en una zona de manufactura lliure d'impostos, com un nen que parla a classe, com un empleat que usa el messenger, com un client massa borratxo...
Que dur descobrir que sóc prescindible, que el silenci pot arribar així, d'aquesta manera, sense explicacions, sense lluita prèvia... amb una lacònica nota d'incompliment de termes d'ús que ni tan sols puc arrugar i llençar furiosament a la paperera. És com una mirada de desaprovació després de fer un acudit que et pensaves que tenia gràcia. Una baixada en sec, una tallada de rollo que et deixa amb cara de póker.
I ara què faig? Jo què he fet? Però si no he fet res dolent...
Déu meu! I si em cancel·len els comptes del blog, del myspace i del youtube? Què faré aleshores?
Aniré amb compte, em llegiré atentament els termes i condicions de totes les pàgines on em demanin que Accepti les Condicions.
Buscaré la manera que em tornin a acceptar, faré que estiguin orgullosos de mi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario