SMACK MY BITCH UP!!!!

Nos hemos echao novia...

Juan Moreno, 2008

L'Associació de Idees ha programat a la seva agenda la futura aprovació de la cançó que a continuació es reprodueix com a fil musical de les carpetes del Dossier de Premsa del Lounge Collective... saps aquelles carpetes que quan les obres sona música?

The Money Will Roll Right in

I'm going to Hollywood
They'll see that I'm so good
I won't care how I feel
And I'll get to fuck Brooke Shields

I'll just sit and grin
The money will roll right in

I would give you some
If you only would have treated my nice
You'll wish that you did
you'll feel pretty stupid

I'll just sit and grin
The money will roll right in

I'll just sit and grin
The money will roll right in

It's fun to be a star
It's nice to have a car
Yeah, you'll have to admit
That I'll be rich as shit

I'll just sit and grin
The money will roll right in

The money will roll right in

Lúa Todó. 2008

Hay una nueva manera de entender el diseño... esta manera cumplirá 8 años el mes que viene, habla 3 idiomas y le ha roto el corazón a un marroquí de su clase.

Querido Yves, en el INEM no necesitan tus cartelitos, pero seguro que harás amigos.

Podem assegurar que aquesta lletra posa a fi a l'era de l'electro-clash.
Znks again, Fabio.

http://www.myspace.com/downloadsoflove

"Hay gente que se piensa que esto es fácil, a todos esos me gustaría verlos aquí dando el callo joder. Esto no es fácil... esto es hip-hop"
downloads of love


Les lletres són a la cuina.

love is not enough

love i s enough

love is enough. swallow your dreams.

EXIT: this is the end. (II)

Divendres 22 de febrer

Interior facebook dia

1 new notification

- “Hola Pau! Cuánto tiempo, diossss! Me alegro de verte aquí!”

Dissabte 23 de febrer

Interior pis del Dani dia

Resaca demoníaca

- “ring-ring-ring”

- Hola?

- Pau! Soy V! Tu hermana me ha pasado tu teléfono; la tengo aquí secuestrada en la feria Cosmobelleza de l’Hospitalet…

- Qué sorpresa. Oye te llamo luego que me acabo de levantar y no me encuentro bien.

Dissabte 23 de febrer

interior nit. bar

-Hola V! Soy Pau. Qué me decías del Cosmobelleza? Qué hace mi hermana ahí?

- Jajaja. He subido a barna, a currar en un stand del cosmobelleza, ya sabes, la feria esta de los cosméticos... Te llamaba para pedirte un favor.

-Dime

-Necesito un modelo. Te harán masajes todo el día; y tratamientos faciales, ya sabes, peeling, antiaging y eso.

-A… pero estoy con un amigo

- Perfecto! Tráetelo!

Diumenge 24 de febrer

Interior dia. Renfe de Passeig de Gràcia

-¿Te has duchado, negro?

- Claro, negro, ¿por qué?

-Nos vamos a Hospi, a la feria Cosmobelleza2008. Nos harán masajes y cosas en la cara.

- Joder, negro. Yo había subido a currar en lo del blog. ¿Habrá peluqueras?

-Todas las peluqueras de España estarán ahí. Y tú y yo seremos los modelos.

- Creo que esto es el final de algo, Pau. El Lounge Collective ha tocado techo.

- Sí. Estamos a punto de culminar nuestro plan para el dandismo situacionista.

- Sabes que esto es muy…

- No digas nada. Lo sé. Vamos. Acabemos con esto de una vez.

EXIT: this is the end.

A qualsevol projecte, per llei de vida, li arriba un moment de ruptura, de canvi de paradigma. Pot ser el final d'una etapa, el principi d'una altra o un gir inesperat que canvia la perspectiva. Aquestes coses passen.

L'Associació de Idees i el Lounge Collective van llençar el seu manifest conjunt el 21 de febrer de 2005. Ara fa exactament 3 anys i 6 dies.

El projecte pretenia evangelitzar l'escena emergent de Tarragona en el dogma del dandisme situacionista i el terrorisme poètic mitjançant la formalització legal d’una associació de idees que reivindicava la multiplicació digital de la identitat com a forma de denúncia de la institucionalització de la cultura i, sobretot, de la cultura basada en la identitat nacional institucionalitzada.

Penso sincerament que no hem arribat enlloc, ni tan sols per aproximació teòrica. Mai no hem arribat a entendre els nostre manifest fundacional, i la consecució de les idees que proposava continua sent motiu d’expulsió de nosaltres mateixos.

El diumenge 24 de febrer, però, les coses van donar un gir inesperat. Es va produir la ruptura, el canvi de paradigma.

Aquest és els relat objectiu dels fets succeïts en la celebració del tercer aniversari de l’únic col·lectiu del món que sempre es diu d’una altra manera.

Satellite of Cool, report nº 6: "I Cried for You" by Sonny King

anna belda

Hoy quisiera estar a tu lado
Porque estoy
Mirando fotos del pasado
Y soy yo aquel que está retratado
Y ya pasó

qué extraño

Hoy quisiera pasar a buscarte
Y salir, salir contigo a alguna parte
Caminar toda la tarde por el parque
Abrazados igual que antes

No se, quizás de mi ya te olvidaste
Porque fue, nena porque me dejaste
Espere, y nunca volviste llamarme
Y nunca más supe de ti, nunca más

Fuiste el primer amor de mi vida
Me deslumbraste desde el primer momento
Y me dejaste con los brazos abiertos

Eh eh eh todo está terminado
Ya, pertenece al pasado
Pero hoy, con las fotos, el recuerdo
De buenos momentos, tu piel y tu cuerpo

Hoy quisiera estar a tu lado
Porque estoy
Mirando fotos del pasado
Y soy yo aquel que está retratado

Y ya pasó

qué extraño

Yves Zimmermann, Pau Todó: CARTAS

A continuació reprodueixo la meva minúscula i volcànica relació epistolar amb un dels gurús del disseny gràfic del segle XX, Yves Zimmermann.
La lectura recent de la seva carta a "tots els dissenyadors del món", que reprodueixo més a baix, va inspirar-me un manifest urgent i impertinent com -continuo pensant que- han de ser els manifestos.
He d'afegir de seguida que la conceptualització del contingut del manifest no és totalment meva. Certa reputada, i molt bona, a més, dissenyadora a qui tinc la sort de conèixer prou com per accedir al seu consell, va ajudar-me a aclarir i focalitzar el motiu de la meva indignació davant la carta del senyor Zimmermann. Gràcies pel 80%, S.

Un cop aclarida la ràbia, conceptualitzada la ràbia i escupida la ràbia sobre la carta de resposta que reprodueixo, vaig enviar-la a l'adreça de correu-e de l'estudi del senyor Zimmermann.

Només queda reproduir el contingut de la seva resposta, que em mereix profund respecte tan sols pel fet d'haver-se pres la molèstia de redactar, tot i estar pensada amb urgència i redactada amb faltes gramaticals molt impertinents.

1
CARTA A TOTS ELS DISSENYADORS

Carta a los diseñadores
Estimados colegas,
Enviamos esta carta a todos los diseñadores del mundo para invitarles a participar en un proyecto de diseño que podría contribuir
en algo a una mejor comunicación entre pueblos que hablan diferentes idiomas.
Hoy en día muchas culturas diferentes comparten iguales o parecidos sistemas de pictogramas codificados, pero no existe en
ellos ningún pictograma que expresa la función de “estirar-empujar.” Para determinar en qué dirección se abre una puerta,
sigue siendo necesario utilizar palabras, incluso escritas en alfabetos distintos que varían según el idioma del país.
Nuestro propósito como ONG Design for the World, es de ofrecer al mundo un nuevo pictograma que cubra esta carencia. Es
por esta razón que pedimos a la comunidad de diseñadores su contribución voluntaria, aportando ideas, bocetos o propuestas
formales sobre cómo imaginan que debería ser el pictograma “estirar-empujar.”
Las propuestas, esbozos o ideas que se reciban se ordenarán en “familias” de signos o ideas por afinidades. Los signos de
cada una de estas “familias” se sintetizarán hasta conseguir un signo como una suerte de “retrato robot” que refleje la esencia
de cada una de estas “familias,” y serán comunicados a todos los que hayan aportado ideas, para que nos comuniquen sus
preferencias por e-mail, señalando eventuales incompatibilidades culturales o semiológicas que pudieran apreciar. La fecha de
entrega de estas propuestas es el 30 de abril de 2008.
Si está interesado a participar en este proyecto, envíenos sus ideas de este pictograma junto con el formulario rellenado a:
Design for the World dw@designfortheworld.org
Con un cordial saludo
André Ricard
Yves Zimmermann

2
MANIFEST

LA Asociación Global Planetaria de Copys emite el siguiente comunicado en defensa de la riqueza de la Palabra Escrita:
Diseñadores del mundo entero, no os dejéis engañar por la ambición totalitarista, regularizadora, alienante y uniformadora de Design for the World de la calle Almogávers 157, y menos por su estalinista máximo representante en pleno delirio homogeneizador y egocéntrico: nadie necesita OTRO CARTELITO MÁS para abrir una puerta.
Pretender sustituir la palabra TIRAR por el inglés PULL ya nos parece un intento de eliminación sistemática de la variedad lingüística en nombre de esa cosa tan sospechosa llama Interés General.
Pretender substituir CUALQUIER palabra por un ideograma que muy presumiblemente tendrá un © y una cuenta en suiza asociada a sus bonitas formas efímeras, cuestionables y subjetivamente comprensibles tan sólo por el señor Zimmerman y sus sufridos becarios del diseño de vacíohomologado internacionalmente, nos parece, directamente, una bromita de mal gusto en un momento tan jodidamente complicado en el que debemos asumir la globalización y la reafirmación de la identidad local y hacerlo sin bombardear civiles en Irán.
La Asociación Global Planetaria de Copys se posiciona beligerantemente en contra de cualquier nueva tentativa de ponerle puertas al campo en nombre del Interés General, y menos aún en nombre de la Estética, asunto este último que últimamente cada vez más gente confunde más con el Diseño.
Los culos y las témporas por separado, por favor. Y el Martini agitado, no mezclado.
Si quieres aderirte a nuestra campaña por la eliminación de la campaña anterior responde a este email y en breve lanzaremos un blog
Cordialmente,
Pau Todó

RESPOSTA

Distinguido señor Pau Todó:
Su carta me ha producido mucha hilaridad por su beligerancia y agresividad en un tema que, a mi modesto parecer, no lo merece.
Asumo, espero que correctamente, que la Asociación Global Planetaria de Copys en cuyo nombre usted ha redactado su carta, reúne a los copy-writers a nivel global y planetario. Un copywriter es una persona que utiliza palabras para configurar frases, textos, discursos. En este sentido quisiera decirle que como copywriter que usted debe ser, tiene la obligación de respetar y utilizar las palabras correctamente, sobre todo porque se erige usted en acérrimo defensor de las mismas. Por ejemplo, lo que nosotros proponemos es el diseño de un pictograma, y no de un CARTELITO. Luego, no sugerimos sustituir la palabra TIRAR por PULL ya que, como acabo de decir, proponemos un PICTO-GRAMA, un signo visual, y no nos proponemos, le cito, la “eliminación sistemática de la variedad lingüística en nombre de esa cosa tan sospechosa llama [usted sin duda quería decir: llamada] Interés General.” Mi apellido, además, se escribe con doble n al final, y no con una sola. Supongo que usted habrá leído nuestra carta en castellano y no la versión inglesa, por lo que le quiero explicar, por si no lo sabe, que la frase en el último párrafo de la misma: “Nuestro propósito es que el pictograma elegido sea de dominio público…” significa, para que lo sepa de ahora en adelante: “dominio: Poder y facultad de usar y disponer uno libremente de lo suyo,” y “público: El que, bajo la salvaguardia del Estado, tienen todos [poder y facultad] en las cosas útiles que no pueden ser objeto de propiedad particular o han dejado de serlo.” Añado, además, que es nuestro propósito de registrar este pictograma para que precisamente no puede pertenecer a nadie en particular sino que podrá utilizarlo todo el mundo, como ya es el caso de los pictogramas universalmente en uso. Tengo que decirle, también, que no tengo “sufridos becarios de diseño,” ni nunca los he tenido. Y, por último, la palabra “aderirte” que utiliza usted en el último párrafo de su diatriba, [= discurso o escrito violento que contiene injurias contra personas o cosas] está equivocada, se escribe “adherirse,” con h; como copy debería saberlo, y, si no, le recomiendo que ponga el corrector automático de su ordenador cuando escribe.
Atentamente,
Yves Zimmermann

lounge collective

Get Code | Create Your Own!

Improv Everywhere organitza una congelació col·lectiva a la Grand Central station. Aplausos.

Per tal d'inculcar els valors universals del treball, l'esforç i valor de les coses materials, la Centennial Soceity acaba de publicar un futllet d'instruccions certament instructiu del qual reproduïm aquí alguns fragments. Va per tu, amb un respecte i un amor dels que no responc.

Dear Member:

This is to notify you that we have removed or disabled access to the following material as a result of a third-party notification by SOFA Entertainment claiming that this material is infringing:

Dianna Ross & The Supremmes "You can't hurry love": http://www.youtube.com/watch?v=mhJUKX6QDfg

Please Note: Repeat incidents of copyright infringement will result in the deletion of your account and all videos uploaded to that account. In order to prevent this from happening, please delete any videos to which you do not own the rights, and refrain from uploading additional videos that infringe on the copyrights of others. For more information about YouTube's copyright policy, please read the Copyright Tips guide.

If you elect to send us a counter notice, please go to our Help Center to access the instructions.

Be aware that there may be adverse legal consequences in your country if you make a false or bad faith allegation of copyright infringement by using this process.

Sincerely,
YouTube, Inc.

Primer facebook, després youtube... el meu pla de maldat integral cosmogònica comença a cobrar vida

Canal "La Banda Trapera" a youtube, creat el desembre de 2006.

Biografia del grup per Jaime Gonzalo.

El vídeo

"Primer de tot, matar els arquitectes"

He nascut i m'he criat a l'Eixample. He viscut i malviscut a Londres, continuo provant de fixar la meva residència a Tarragona i mentrestant vaig fent entre una pedania de muntanya i el barri de Sant Gervasi.

L'urbanisme psicogeogràfic situacionista pot ser una impostura per "epater le bourgeois" o un punt de partida, encara no entès o senzillament desqualificat amb l'arrogància del imbècils, de reprendre la discussió (segrestada) sobre el Model de Ciutat.
Ara mateix sembla que La Model és la Ciutat que continuen volent per a nosaltres, que les passareles de models i les seves boutiques neo-socialistes on es ven federalisme i compres nacionalisme de Cambrils, son les caselles de sortida d'un monopoly 2.0 on els publicistes municipals et conviden a explicar quin ciutat vols...

Primer matarem els arquitectes. Després torneu a preguntar.

clica si vols la versió gran

Caos y alegria a l'espai públic

Improv Everywhere causes scenes of chaos and joy in public places.
Created in August of 2001 by Charlie Todd, Improv Everywhere has executed over 70 missions involving thousands of undercover agents. The group is based in New York City.





PD
ME HAN READMITIDO EN EL FACEBOOK. ES COMO TENER UNA NOVIA DE ESAS QUE QUIEREN "TOMARSE UN TIEMPO PARA PENSAR"

Associació de ideees ref. nº 14/1/08:

Kaka de Luxe i les Ronnetes per dir alguna cosa. Absolutament imprescindibles per entendre alguna cosa que valgui la pena. Regiones Devastadas presenten "Juventud Sentimental" amb una promesa de marca a l'alçada dels resultats.

expulsión por travestismo (II)

Expulsat com Adan del Jardí de l'Edén. Com un àngel caigut, com un paria, com un sindicalista en una zona de manufactura lliure d'impostos, com un nen que parla a classe, com un empleat que usa el messenger, com un client massa borratxo...

Que dur descobrir que sóc prescindible, que el silenci pot arribar així, d'aquesta manera, sense explicacions, sense lluita prèvia... amb una lacònica nota d'incompliment de termes d'ús que ni tan sols puc arrugar i llençar furiosament a la paperera. És com una mirada de desaprovació després de fer un acudit que et pensaves que tenia gràcia. Una baixada en sec, una tallada de rollo que et deixa amb cara de póker.
I ara què faig? Jo què he fet? Però si no he fet res dolent...

Déu meu! I si em cancel·len els comptes del blog, del myspace i del youtube? Què faré aleshores?

Aniré amb compte, em llegiré atentament els termes i condicions de totes les pàgines on em demanin que Accepti les Condicions.

Buscaré la manera que em tornin a acceptar, faré que estiguin orgullosos de mi.

expulsión por travestismo

Me han expulsado de facebook por intercambiar mi perfil con un amigo

2008: Arribar i moldre.
Canvis interns en l'organització ens obligiuen a descartar enllaços i anar per feina. Les bases solipsistes que sustenten aquesta associació es preparen pel què serà la Primera Edició de la Internacional Egòtica , una cimera de fundacions egocèntriques uni o bi personals que té com a únic objectiu el cisme, la purga i l'expulsió final de tots els seus participants.
Des d'aquest blog obrim foc expulsant tots els enllaços que no s'ajustin als criteris estètics, polítics o morals de l'associació, sense que això impliqui que els que sobrevisquin tinguin res a veure amb la nostra manera d'entendre l'estètica, la política o la moral.
Reclamem d'entrada la custodia compartida del fill de Carla Bruni i la separació de béns del ducs de Lugo, un nou estatut que tingui RSS i una intro en flash, i un boeing amb el dipòsit ple a l'estació de Bellvitge.
Si no es cumpleixen les nostres demandes deixarem de donar-vos idees.

culturejamm nº13

foto: Jesse Marlow

"Si tu jefe niega que hiciste teletrabajo en casa, haz telecasa en el trabajo."

Mundo Real TM

bueno, pues eso...

via Jóvenes Verdes

"(...) La primera acción que van a llevar a cabo es que la Plataforma se constituya como asociación con personalidad jurídica propia..."

L'Associació de Idees no sap si està d'acord amb la campanya
contra el partit que li sobra un O i sembla decidit a desfer-se de la S per acabar convertint-se en una altra societat general... en qualsevol cas l'AdI brinda amb cacaolat (que és més català que el cava) per la iniciativa de convertir una Plataforma en una associació amb personalitat pròpia.

Només volem afegir que nosaltres fa temps que ho fem i ens va molt malament.

Per cert, a ningú se li ha acudit fer una campanya per apuntar-se en massa a la SGAE sota la premisa que tots som autors i tots volem cobrar?

foto via La Casa del Tio Sain

article de baquia.com

Canonizados, al fin

Finalmente sucedió: a partir del mes que viene, cada vez que compremos un soporte de almacenamiento digital nos estaremos identificando como potenciales delincuentes, y pagaremos por ello la tasa establecida para purgar nuestros delitos, los cometamos o no.

Es curioso que un gobierno como el del PSOE, que en sus casi cuatro años de mandato ha sacado adelante numerosas iniciativas ?sociales?, se decida ahora, a poco más de tres meses de las elecciones, a llevar hasta sus últimas consecuencias una medida tremendamente impopular. Frente al clamor de millones de usuarios y la oposición de un Partido Popular que se ha apuntado al carro de la supresión del canon ante la posibilidad de arañar unos miles de votos con este asunto (aunque sólo hace unos días daba la impresión de que no se enteraba ni de lo que votaba), el PSOE ha hecho oídos sordos a todas las protestas y razonamientos, lanzándose al vacío impositivo en un escenario en el que el bolsillo de los españoles ya está más que dolorido.

¿Qué poderosísimos mecanismos persuasivos manejará la SGAE para haber logrado ?convencer? al gobierno de la necesidad de imponer este canon? Asusta pensarlo. Opine sobre este tema.

Bon Vivant records

Pop a Porter VOL 2
la reco del segell que més fa per la teva felicitat underground

Filsh

L'eina 2.0 definitiva per sortir d'internet d'una puta vegada

(baixa vídeos d'internet en el format que t'interessi)

me rompo

burro

Associació de Idees ref nº 17-12-07/324:

"el burro català es mira el panorama internacional. Diu "som una nació" i continua menjant palla mentre les bales xiulen a les seves orelles de burro. "

Verbotomy

Un camí literal cap a la subversió del llenguatge, el principi de totes les coses. Totes les revolucions obliguen a pensar.

Click To Play

Abstractor instantly transforms intrusive video billboards into enjoyable public art. See how it's done! Visit Abstractor.tv for more info.

Xina lounge

material gràfic per a la subversió publicitària elegant

gracias (cuántas van?) Dioni

MAN RAY VS LES NEGRESSES VERTES
Uploaded by trYbeKa

Com que no saps de què parlo? Culture Jamming!... Adbisting! ... Billboard Liberation!

yo quiero uno de estos

Subvert, create and enjoy!

clica

comunicat nº13

RENFE.
Enllaços relacionats i patrocinats per l'Associació de Idees:

1. Descarrega't aquí el text complet de "We, the Media" en versió castellana
2. Descobreix aquí el moviment anarquista celebratori transnacional "Reclaim the Streets"
3. Apunta 4 idees sobre intervenció de la identitat corporativa aquí
4. Mira que divertit i últil pot arribar a ser reclamar l'espai públic de la teva ciutat aquí
5. Pensa que no és tan complicat aquí

L'Associació de Idees recorda a tots els lectors d'aquest post que la mala consecució d'una bona idea pot ser nefanda, però igualment defensa i promou la idea de recuperar els espais públics. L'AdI pensa que els transports públics són un No-Espai públic que circula sobre un espai públic. (Un altre dia explicarem que és un No-Espai).
Finalment, recordem a tots els usuaris lounge dels transports públics de l'àrea del Baix Camp que l'estació de Reus és un lloc molt cool per muntar flshmobs i festes reclaim the streets, que un cóctel party també pot ser un sound system i que ens deuen uns quanst viatges gratis amb l'Ave.

Veig tanta insostenibilitat al meu voltant... !

-gracias comentaloquequieras una vez plus-

I wanna be adored

Music for one apartment and six drummers
Uploaded by naly

Simulacro perfecto.

" (...) Organice usted un falso hold-up. Asegúrese de que sus armas sean totalmente inofensivas y utilice un rehén cómplice a fin de que ninguna vida sea puesta en peligro (pues de lo contrario acabará en la cárcel). Exija un rescate y procure que la operación alcance la mayor resonancia.
En suma, intente que el asunto resulte “verdadero” para poder poner a prueba la reacción del sistema ante un simulacro perfecto. No va usted a lograrlo: su red de signos artificiales se liará inextricablemente con elementos reales (un policía disparará de verdad; un cliente del banco se desvanecerá y morirá de un ataque cardíaco; puede que incluso le paguen el rescate.)
Total, que sin haberlo querido, se encontrará usted inmerso de lleno en lo real –una de cuyas funciones es precisamente la de devorar toda tentativa de simulación. "

Jean Baudrillard, "Cultura y simulacro", Ed. Kairós, 1978.

Festival de Psicogeografia del 13 al 16 de setembre 2007 a NY

Conflux is the annual NYC festival for contemporary psychogeography where international artists, technologists, urban adventurers and the public put investigations of everyday city life into practice on the streets.

Conflux

T.A.Z. Zona Temporalmente Autónoma (vídeo)

poema 0.1

lore ipsum lore ipsum
lore ipsum
ipsumlore ipsum

lore ipsum Lore ipsum...

Lo.Co
29-8-07

Yo Yo Tú No és una intervenció multi-egocèntrica en línia i paper que ha alçat ahs i ohs de voluptuositat entre els membres de l'Associació de Idees en la seva última junta ordinària. Les semblances sempre són odioses, i descobrir que no estem sols no ens ha fet mai cap gràcia. Per tant, repudiem d'entrada qualsevol afinitat, similitud o insana rivalitat amb aquest altre col·lectiu egolatra. Senzillament, celebrem amb elegant displicència la seva reafirmació neuròtica.

report no.: 037
informant: Richie 1998 (102)
location: Berlin

Charlotte Stieglitz was so convinced of its [the Romantic cult of death's] power that she stabbed herself in her Berlin house so that her husband could write better poetry; sadly it did not work.

Charlotte Stieglitz estava tan convençuda del seu poder (el culte romantic a la mort) que es va suicidar apunyalant-se a la seva casa de Berlín perquè el seu marit pugués escriure millor poesia; malhauradament no va funcionar.

En vista del trist final del Tauró del Miracle, l'Associació de Idees decideix enviar un report a la International Necronautical Society informant dels fets i fent una lectura pública de 13 poemes el dia 20 de setembre a les 22:30 a la plaça de l'Escorxador. Taurons suicides i poesia romàntica contra l'espectacularització dels oceans.

La imatge correspon al diàleg sense mans que manté el Lounge Collective amb la societat civil. Es pot apreciar el nostre natural interès pel tercer sector i la importància que donem a l'ús de les noves tecnologies.
Som així. Un satèl·lit en l'òrbita del bon gust explorant la trajectòria de les tendències que ens amenacen des de l'espai ignot.
Manteniu-vos connectats.

we're back

La Inevitable Plàstica Explosiva del Lounge Collective ha tornat per vetllar la burocràcia amable de la cultura oficial.

Una desaforada onada d’esdeveniments a la ciutat imperial, que s’inicia amb la gratuïtat repentina de mil zones blaves, ara una mica més rojes, ens obliga a reorganitzar la cèdula escindida durant la Xa Assamblea Nacional de l’Assosciació de Idees per tal de parar els peus a les hordes socialistes abans no comencin a retirar subvencions fins a desinstitucionalitzar definitivament les entitats culturals nacionals.

Prou! Nosaltres diem prou a les agressions de la burgesia benpensant neolliberal que pretén convertir la imperial runa de la nostra cultura en un putiferi il·lustrat. Plàstica explosiva, terrorisme poètic i decadència dandista contra el discret encant dels socialistes!

ARTECONTEXTO

l'Assosiació de Idees salta a les 3 dimensions de la realitat desigual.

Gràcies a tots.

http://www.artecontexto.com/www/014/ciber_esp.pdf

Billie Holiday "God bless the child"

What kind of love, Lou!!!!????

Some kinds of love
Marguerita told tom
Between thought and expression lies a lifetime
Situations arrive because of the weather
And no kinds of love
Are better than others

Some kinds of love
Marguerita told tom
Like a dirty french novel
The absurd courts the vulgar
And some kinds of love
The possibilites are endless
And for me to miss one
Would seem to be groundless

I heard what you said
Marguerita heard tom
And of course you're not charmless
For a bore is a straight line
That finds a wealth in division
And some kinds of love
Are mistaken for vision

Put jelly on your shoulder
Let us do what you fear most
That from wich you recoil
But which still makes your eyes moist

Put jelly on your shoulder
Lie down on the carpet
Between thought and expression
Let us now kiss the culprit

I don't know just what it's all about
Put on your red pajamas and find out

Lou Reed, 1967

Carles Mestre & La Sinfónica de Gavà
Concert al Second Life
Calamaro Planet, dimarts 20 a les 21.00

la perla

LA PERLA

Decreixement

Un amic em preguntava que quina vida és "més real", la que et deixes per guanyer-te-la o la que fas per sentir que no l'estàs despilfarrant.
D'una altra manera: quina és la feina que et defineix i et posiciona, l'autèntica, la "real"; la capullada X que fas durant 35'5 hores setmanals per pagar el rebut de l'ADSL, o la que fas de vegades fins i tot cobrant. En una t'hi deixes la pell i a l'altra et guanyes la Vida.
Plego, ho deixo. Canvio de feina, em busco la vida.

http://sostenibilidad.com.es/decreixement

Justícia Poètica

Eròtica catalana

Pervasive and Locative Media

Una sopa de conceptes on es barreja la psicogeografia situacionista, la web geoespacial i la 2.0 del clan O'Reilly, els auguris apocalíptics de Gilles Deleuze sobre les noves formes de control social, i la teoria dels Espais Híbrids del nostre ínclit tecnòfil Manel Castells... és a punt de convertir-se en una autèntica web based reality de possibilitats sorprenents. Democràcies virtualment participatives com les que proposa el grup terrorista del Second Life , objectes quotidians empaltats de transmissors RDFI , telèfons amb GPS i connexió de banda ampla que sempre sabran on són, d'on vénen i on van les persones que els porten o els usuaris que els consumeixen...

per una democràcia virtual

L'Exèrcit d'Alliberament de Second Life (SLLA) és una organització virtualment armada que reclama una democracia participativa virtual.

Second Life Liberation Army

Locative Media (III)

Locative Media (II)

Meaning is to language what soup is to a fork

socialfiction.org

A l'últim número del Journal of Political Economy de la University of Chicago Press hi apareix un estudi titulat "The effect of file sharing on record sales: an empirical analysis" que demostra que baixar música no afecta la venda de discos.
Ens agrada que a la introducció es doni les gràcies al "suport aural" dels Massive Attack.
L'Associació de Idees decideix fer pública la URL del PDF perquè tothom es pugui descarregar l'estudi, amb la secreta esperança de poder demostrar empíricament algun dia que l'intercanvi lliure de coneixement a través d'internet no té res a veure amb l'estupidizació progressiva del gènere humà.
Podeu descarregar l'estudi en PDF des d'aquí

Locative Media

I actually can imagine a world without me

1. the context
2. the list
3. the hybrid space
4. the game
   

INVITO AL CINE

(no és conya)