Una desaforada onada d’esdeveniments a la ciutat imperial, que s’inicia amb la gratuïtat repentina de mil zones blaves, ara una mica més rojes, ens obliga a reorganitzar la cèdula escindida durant
Prou! Nosaltres diem prou a les agressions de la burgesia benpensant neolliberal que pretén convertir la imperial runa de la nostra cultura en un putiferi il·lustrat. Plàstica explosiva, terrorisme poètic i decadència dandista contra el discret encant dels socialistes!
2 comentarios:
Bravo, visca y albrícias!
Ara és moment de treure la pols a les destrals poètiques i sacsejar l'autocomplaent política burgesa.... massa promeses que amb el temps es poden diluir, sobretot en qüestions culturals!!!
Espero amb ganes aquests 13 poemes
Repetons repentinats i dada-sònics!!!
Txus
Nos habiamos ido??
Publicar un comentario