love is enough. swallow your dreams.
01 marzo 2008
28 febrero 2008
EXIT: this is the end. (II)
Divendres 22 de febrer
Interior facebook dia
1 new notification
- “Hola Pau! Cuánto tiempo, diossss! Me alegro de verte aquí!”
Dissabte 23 de febrer
Interior pis del Dani dia
Resaca demoníaca
- “ring-ring-ring”
- Hola?
-
- Qué sorpresa. Oye te llamo luego que me acabo de levantar y no me encuentro bien.
Dissabte 23 de febrer
interior nit. bar
-Hola V! Soy Pau. Qué me decías del Cosmobelleza? Qué hace mi hermana ahí?
- Jajaja. He subido a barna, a currar en un stand del cosmobelleza, ya sabes, la feria esta de los cosméticos... Te llamaba para pedirte un favor.
-Dime
-Necesito un modelo. Te harán masajes todo el día; y tratamientos faciales, ya sabes, peeling, antiaging y eso.
-A… pero estoy con un amigo
- Perfecto! Tráetelo!
Diumenge 24 de febrer
Interior dia. Renfe de Passeig de Gràcia
-¿Te has duchado, negro?
- Claro, negro, ¿por qué?
-Nos vamos a Hospi, a la feria Cosmobelleza2008. Nos harán masajes y cosas en la cara.
- Joder, negro. Yo había subido a currar en lo del blog. ¿Habrá peluqueras?
-Todas las peluqueras de España estarán ahí. Y tú y yo seremos los modelos.
- Creo que esto es el final de algo, Pau. El Lounge Collective ha tocado techo.
- Sí. Estamos a punto de culminar nuestro plan para el dandismo situacionista.
- Sabes que esto es muy…
- No digas nada. Lo sé. Vamos. Acabemos con esto de una vez.
27 febrero 2008
EXIT: this is the end.
A qualsevol projecte, per llei de vida, li arriba un moment de ruptura, de canvi de paradigma. Pot ser el final d'una etapa, el principi d'una altra o un gir inesperat que canvia la perspectiva. Aquestes coses passen.
L'Associació de Idees i el Lounge Collective van llençar el seu manifest conjunt el 21 de febrer de 2005. Ara fa exactament 3 anys i 6 dies.
El projecte pretenia evangelitzar l'escena emergent de Tarragona en el dogma del dandisme situacionista i el terrorisme poètic mitjançant la formalització legal d’una associació de idees que reivindicava la multiplicació digital de la identitat com a forma de denúncia de la institucionalització de la cultura i, sobretot, de la cultura basada en la identitat nacional institucionalitzada.
Penso sincerament que no hem arribat enlloc, ni tan sols per aproximació teòrica. Mai no hem arribat a entendre els nostre manifest fundacional, i la consecució de les idees que proposava continua sent motiu d’expulsió de nosaltres mateixos.
El diumenge 24 de febrer, però, les coses van donar un gir inesperat. Es va produir la ruptura, el canvi de paradigma.
Aquest és els relat objectiu dels fets succeïts en la celebració del tercer aniversari de l’únic col·lectiu del món que sempre es diu d’una altra manera.
21 febrero 2008
anna belda
Hoy quisiera estar a tu lado
Porque estoy
Mirando fotos del pasado
Y soy yo aquel que está retratado
Y ya pasó
qué extraño
Hoy quisiera pasar a buscarte
Y salir, salir contigo a alguna parte
Caminar toda la tarde por el parque
Abrazados igual que antes
No se, quizás de mi ya te olvidaste
Porque fue, nena porque me dejaste
Espere, y nunca volviste llamarme
Y nunca más supe de ti, nunca más
Fuiste el primer amor de mi vida
Me deslumbraste desde el primer momento
Y me dejaste con los brazos abiertos
Eh eh eh todo está terminado
Ya, pertenece al pasado
Pero hoy, con las fotos, el recuerdo
De buenos momentos, tu piel y tu cuerpo
Hoy quisiera estar a tu lado
Porque estoy
Mirando fotos del pasado
Y soy yo aquel que está retratado
Y ya pasó
qué extraño
15 febrero 2008
Yves Zimmermann, Pau Todó: CARTAS
A continuació reprodueixo la meva minúscula i volcànica relació epistolar amb un dels gurús del disseny gràfic del segle XX, Yves Zimmermann.
La lectura recent de la seva carta a "tots els dissenyadors del món", que reprodueixo més a baix, va inspirar-me un manifest urgent i impertinent com -continuo pensant que- han de ser els manifestos.
He d'afegir de seguida que la conceptualització del contingut del manifest no és totalment meva. Certa reputada, i molt bona, a més, dissenyadora a qui tinc la sort de conèixer prou com per accedir al seu consell, va ajudar-me a aclarir i focalitzar el motiu de la meva indignació davant la carta del senyor Zimmermann. Gràcies pel 80%, S.
Un cop aclarida la ràbia, conceptualitzada la ràbia i escupida la ràbia sobre la carta de resposta que reprodueixo, vaig enviar-la a l'adreça de correu-e de l'estudi del senyor Zimmermann.
Només queda reproduir el contingut de la seva resposta, que em mereix profund respecte tan sols pel fet d'haver-se pres la molèstia de redactar, tot i estar pensada amb urgència i redactada amb faltes gramaticals molt impertinents.
1
CARTA A TOTS ELS DISSENYADORS
CARTA A TOTS ELS DISSENYADORS
Carta a los diseñadores
Estimados colegas,
Enviamos esta carta a todos los diseñadores del mundo para invitarles a participar en un proyecto de diseño que podría contribuir
en algo a una mejor comunicación entre pueblos que hablan diferentes idiomas.
Hoy en día muchas culturas diferentes comparten iguales o parecidos sistemas de pictogramas codificados, pero no existe en
ellos ningún pictograma que expresa la función de “estirar-empujar.” Para determinar en qué dirección se abre una puerta,
sigue siendo necesario utilizar palabras, incluso escritas en alfabetos distintos que varían según el idioma del país.
Nuestro propósito como ONG Design for the World, es de ofrecer al mundo un nuevo pictograma que cubra esta carencia. Es
por esta razón que pedimos a la comunidad de diseñadores su contribución voluntaria, aportando ideas, bocetos o propuestas
formales sobre cómo imaginan que debería ser el pictograma “estirar-empujar.”
Las propuestas, esbozos o ideas que se reciban se ordenarán en “familias” de signos o ideas por afinidades. Los signos de
cada una de estas “familias” se sintetizarán hasta conseguir un signo como una suerte de “retrato robot” que refleje la esencia
de cada una de estas “familias,” y serán comunicados a todos los que hayan aportado ideas, para que nos comuniquen sus
preferencias por e-mail, señalando eventuales incompatibilidades culturales o semiológicas que pudieran apreciar. La fecha de
entrega de estas propuestas es el 30 de abril de 2008.
Si está interesado a participar en este proyecto, envíenos sus ideas de este pictograma junto con el formulario rellenado a:
Design for the World dw@designfortheworld.org
Con un cordial saludo
André Ricard
Yves Zimmermann
Estimados colegas,
Enviamos esta carta a todos los diseñadores del mundo para invitarles a participar en un proyecto de diseño que podría contribuir
en algo a una mejor comunicación entre pueblos que hablan diferentes idiomas.
Hoy en día muchas culturas diferentes comparten iguales o parecidos sistemas de pictogramas codificados, pero no existe en
ellos ningún pictograma que expresa la función de “estirar-empujar.” Para determinar en qué dirección se abre una puerta,
sigue siendo necesario utilizar palabras, incluso escritas en alfabetos distintos que varían según el idioma del país.
Nuestro propósito como ONG Design for the World, es de ofrecer al mundo un nuevo pictograma que cubra esta carencia. Es
por esta razón que pedimos a la comunidad de diseñadores su contribución voluntaria, aportando ideas, bocetos o propuestas
formales sobre cómo imaginan que debería ser el pictograma “estirar-empujar.”
Las propuestas, esbozos o ideas que se reciban se ordenarán en “familias” de signos o ideas por afinidades. Los signos de
cada una de estas “familias” se sintetizarán hasta conseguir un signo como una suerte de “retrato robot” que refleje la esencia
de cada una de estas “familias,” y serán comunicados a todos los que hayan aportado ideas, para que nos comuniquen sus
preferencias por e-mail, señalando eventuales incompatibilidades culturales o semiológicas que pudieran apreciar. La fecha de
entrega de estas propuestas es el 30 de abril de 2008.
Si está interesado a participar en este proyecto, envíenos sus ideas de este pictograma junto con el formulario rellenado a:
Design for the World dw@designfortheworld.org
Con un cordial saludo
André Ricard
Yves Zimmermann
2
MANIFEST
MANIFEST
LA Asociación Global Planetaria de Copys emite el siguiente comunicado en defensa de la riqueza de la Palabra Escrita:
Diseñadores del mundo entero, no os dejéis engañar por la ambición totalitarista, regularizadora, alienante y uniformadora de Design for the World de la calle Almogávers 157, y menos por su estalinista máximo representante en pleno delirio homogeneizador y egocéntrico: nadie necesita OTRO CARTELITO MÁS para abrir una puerta.
Pretender sustituir la palabra TIRAR por el inglés PULL ya nos parece un intento de eliminación sistemática de la variedad lingüística en nombre de esa cosa tan sospechosa llama Interés General.
Pretender substituir CUALQUIER palabra por un ideograma que muy presumiblemente tendrá un © y una cuenta en suiza asociada a sus bonitas formas efímeras, cuestionables y subjetivamente comprensibles tan sólo por el señor Zimmerman y sus sufridos becarios del diseño de vacíohomologado internacionalmente, nos parece, directamente, una bromita de mal gusto en un momento tan jodidamente complicado en el que debemos asumir la globalización y la reafirmación de la identidad local y hacerlo sin bombardear civiles en Irán.
La Asociación Global Planetaria de Copys se posiciona beligerantemente en contra de cualquier nueva tentativa de ponerle puertas al campo en nombre del Interés General, y menos aún en nombre de la Estética, asunto este último que últimamente cada vez más gente confunde más con el Diseño.
Los culos y las témporas por separado, por favor. Y el Martini agitado, no mezclado.
Si quieres aderirte a nuestra campaña por la eliminación de la campaña anterior responde a este email y en breve lanzaremos un blog
Cordialmente,
Pau Todó
Diseñadores del mundo entero, no os dejéis engañar por la ambición totalitarista, regularizadora, alienante y uniformadora de Design for the World de la calle Almogávers 157, y menos por su estalinista máximo representante en pleno delirio homogeneizador y egocéntrico: nadie necesita OTRO CARTELITO MÁS para abrir una puerta.
Pretender sustituir la palabra TIRAR por el inglés PULL ya nos parece un intento de eliminación sistemática de la variedad lingüística en nombre de esa cosa tan sospechosa llama Interés General.
Pretender substituir CUALQUIER palabra por un ideograma que muy presumiblemente tendrá un © y una cuenta en suiza asociada a sus bonitas formas efímeras, cuestionables y subjetivamente comprensibles tan sólo por el señor Zimmerman y sus sufridos becarios del diseño de vacíohomologado internacionalmente, nos parece, directamente, una bromita de mal gusto en un momento tan jodidamente complicado en el que debemos asumir la globalización y la reafirmación de la identidad local y hacerlo sin bombardear civiles en Irán.
La Asociación Global Planetaria de Copys se posiciona beligerantemente en contra de cualquier nueva tentativa de ponerle puertas al campo en nombre del Interés General, y menos aún en nombre de la Estética, asunto este último que últimamente cada vez más gente confunde más con el Diseño.
Los culos y las témporas por separado, por favor. Y el Martini agitado, no mezclado.
Si quieres aderirte a nuestra campaña por la eliminación de la campaña anterior responde a este email y en breve lanzaremos un blog
Cordialmente,
Pau Todó
RESPOSTA
Distinguido señor Pau Todó:
Su carta me ha producido mucha hilaridad por su beligerancia y agresividad en un tema que, a mi modesto parecer, no lo merece.
Asumo, espero que correctamente, que la Asociación Global Planetaria de Copys en cuyo nombre usted ha redactado su carta, reúne a los copy-writers a nivel global y planetario. Un copywriter es una persona que utiliza palabras para configurar frases, textos, discursos. En este sentido quisiera decirle que como copywriter que usted debe ser, tiene la obligación de respetar y utilizar las palabras correctamente, sobre todo porque se erige usted en acérrimo defensor de las mismas. Por ejemplo, lo que nosotros proponemos es el diseño de un pictograma, y no de un CARTELITO. Luego, no sugerimos sustituir la palabra TIRAR por PULL ya que, como acabo de decir, proponemos un PICTO-GRAMA, un signo visual, y no nos proponemos, le cito, la “eliminación sistemática de la variedad lingüística en nombre de esa cosa tan sospechosa llama [usted sin duda quería decir: llamada] Interés General.” Mi apellido, además, se escribe con doble n al final, y no con una sola. Supongo que usted habrá leído nuestra carta en castellano y no la versión inglesa, por lo que le quiero explicar, por si no lo sabe, que la frase en el último párrafo de la misma: “Nuestro propósito es que el pictograma elegido sea de dominio público…” significa, para que lo sepa de ahora en adelante: “dominio: Poder y facultad de usar y disponer uno libremente de lo suyo,” y “público: El que, bajo la salvaguardia del Estado, tienen todos [poder y facultad] en las cosas útiles que no pueden ser objeto de propiedad particular o han dejado de serlo.” Añado, además, que es nuestro propósito de registrar este pictograma para que precisamente no puede pertenecer a nadie en particular sino que podrá utilizarlo todo el mundo, como ya es el caso de los pictogramas universalmente en uso. Tengo que decirle, también, que no tengo “sufridos becarios de diseño,” ni nunca los he tenido. Y, por último, la palabra “aderirte” que utiliza usted en el último párrafo de su diatriba, [= discurso o escrito violento que contiene injurias contra personas o cosas] está equivocada, se escribe “adherirse,” con h; como copy debería saberlo, y, si no, le recomiendo que ponga el corrector automático de su ordenador cuando escribe.
Atentamente,
Yves Zimmermann
14 febrero 2008
12 febrero 2008
05 febrero 2008
Per tal d'inculcar els valors universals del treball, l'esforç i valor de les coses materials, la Centennial Soceity acaba de publicar un futllet d'instruccions certament instructiu del qual reproduïm aquí alguns fragments. Va per tu, amb un respecte i un amor dels que no responc.
29 enero 2008
Dear Member:
This is to notify you that we have removed or disabled access to the following material as a result of a third-party notification by SOFA Entertainment claiming that this material is infringing:
Dianna Ross & The Supremmes "You can't hurry love": http://www.youtube.com/watch?v
Please Note: Repeat incidents of copyright infringement will result in the deletion of your account and all videos uploaded to that account. In order to prevent this from happening, please delete any videos to which you do not own the rights, and refrain from uploading additional videos that infringe on the copyrights of others. For more information about YouTube's copyright policy, please read the Copyright Tips guide.
If you elect to send us a counter notice, please go to our Help Center to access the instructions.
Be aware that there may be adverse legal consequences in your country if you make a false or bad faith allegation of copyright infringement by using this process.Sincerely,
YouTube, Inc.
Primer facebook, després youtube... el meu pla de maldat integral cosmogònica comença a cobrar vida
24 enero 2008
18 enero 2008
"Primer de tot, matar els arquitectes"
Primer matarem els arquitectes. Després torneu a preguntar.
He nascut i m'he criat a l'Eixample. He viscut i malviscut a Londres, continuo provant de fixar la meva residència a Tarragona i mentrestant vaig fent entre una pedania de muntanya i el barri de Sant Gervasi.
L'urbanisme psicogeogràfic situacionista pot ser una impostura per "epater le bourgeois" o un punt de partida, encara no entès o senzillament desqualificat amb l'arrogància del imbècils, de reprendre la discussió (segrestada) sobre el Model de Ciutat.
Ara mateix sembla que La Model és la Ciutat que continuen volent per a nosaltres, que les passareles de models i les seves boutiques neo-socialistes on es ven federalisme i compres nacionalisme de Cambrils, son les caselles de sortida d'un monopoly 2.0 on els publicistes municipals et conviden a explicar quin ciutat vols...
L'urbanisme psicogeogràfic situacionista pot ser una impostura per "epater le bourgeois" o un punt de partida, encara no entès o senzillament desqualificat amb l'arrogància del imbècils, de reprendre la discussió (segrestada) sobre el Model de Ciutat.
Ara mateix sembla que La Model és la Ciutat que continuen volent per a nosaltres, que les passareles de models i les seves boutiques neo-socialistes on es ven federalisme i compres nacionalisme de Cambrils, son les caselles de sortida d'un monopoly 2.0 on els publicistes municipals et conviden a explicar quin ciutat vols...
Primer matarem els arquitectes. Després torneu a preguntar.
16 enero 2008
Caos y alegria a l'espai públic
Improv Everywhere causes scenes of chaos and joy in public places.
Created in August of 2001 by Charlie Todd, Improv Everywhere has executed over 70 missions involving thousands of undercover agents. The group is based in New York City.
PD
ME HAN READMITIDO EN EL FACEBOOK. ES COMO TENER UNA NOVIA DE ESAS QUE QUIEREN "TOMARSE UN TIEMPO PARA PENSAR"
15 enero 2008
Associació de ideees ref. nº 14/1/08:Kaka de Luxe i les Ronnetes per dir alguna cosa. Absolutament imprescindibles per entendre alguna cosa que valgui la pena. Regiones Devastadas presenten "Juventud Sentimental" amb una promesa de marca a l'alçada dels resultats.
14 enero 2008
expulsión por travestismo (II)
Expulsat com Adan del Jardí de l'Edén. Com un àngel caigut, com un paria, com un sindicalista en una zona de manufactura lliure d'impostos, com un nen que parla a classe, com un empleat que usa el messenger, com un client massa borratxo...
Que dur descobrir que sóc prescindible, que el silenci pot arribar així, d'aquesta manera, sense explicacions, sense lluita prèvia... amb una lacònica nota d'incompliment de termes d'ús que ni tan sols puc arrugar i llençar furiosament a la paperera. És com una mirada de desaprovació després de fer un acudit que et pensaves que tenia gràcia. Una baixada en sec, una tallada de rollo que et deixa amb cara de póker.
I ara què faig? Jo què he fet? Però si no he fet res dolent...
Déu meu! I si em cancel·len els comptes del blog, del myspace i del youtube? Què faré aleshores?
Aniré amb compte, em llegiré atentament els termes i condicions de totes les pàgines on em demanin que Accepti les Condicions.
Buscaré la manera que em tornin a acceptar, faré que estiguin orgullosos de mi.
Que dur descobrir que sóc prescindible, que el silenci pot arribar així, d'aquesta manera, sense explicacions, sense lluita prèvia... amb una lacònica nota d'incompliment de termes d'ús que ni tan sols puc arrugar i llençar furiosament a la paperera. És com una mirada de desaprovació després de fer un acudit que et pensaves que tenia gràcia. Una baixada en sec, una tallada de rollo que et deixa amb cara de póker.
I ara què faig? Jo què he fet? Però si no he fet res dolent...
Déu meu! I si em cancel·len els comptes del blog, del myspace i del youtube? Què faré aleshores?
Aniré amb compte, em llegiré atentament els termes i condicions de totes les pàgines on em demanin que Accepti les Condicions.
Buscaré la manera que em tornin a acceptar, faré que estiguin orgullosos de mi.
08 enero 2008
2008: Arribar i moldre.
Canvis interns en l'organització ens obligiuen a descartar enllaços i anar per feina. Les bases solipsistes que sustenten aquesta associació es preparen pel què serà la Primera Edició de la Internacional Egòtica , una cimera de fundacions egocèntriques uni o bi personals que té com a únic objectiu el cisme, la purga i l'expulsió final de tots els seus participants.
Des d'aquest blog obrim foc expulsant tots els enllaços que no s'ajustin als criteris estètics, polítics o morals de l'associació, sense que això impliqui que els que sobrevisquin tinguin res a veure amb la nostra manera d'entendre l'estètica, la política o la moral.
Reclamem d'entrada la custodia compartida del fill de Carla Bruni i la separació de béns del ducs de Lugo, un nou estatut que tingui RSS i una intro en flash, i un boeing amb el dipòsit ple a l'estació de Bellvitge.
Si no es cumpleixen les nostres demandes deixarem de donar-vos idees.
Canvis interns en l'organització ens obligiuen a descartar enllaços i anar per feina. Les bases solipsistes que sustenten aquesta associació es preparen pel què serà la Primera Edició de la Internacional Egòtica , una cimera de fundacions egocèntriques uni o bi personals que té com a únic objectiu el cisme, la purga i l'expulsió final de tots els seus participants.
Des d'aquest blog obrim foc expulsant tots els enllaços que no s'ajustin als criteris estètics, polítics o morals de l'associació, sense que això impliqui que els que sobrevisquin tinguin res a veure amb la nostra manera d'entendre l'estètica, la política o la moral.
Reclamem d'entrada la custodia compartida del fill de Carla Bruni i la separació de béns del ducs de Lugo, un nou estatut que tingui RSS i una intro en flash, i un boeing amb el dipòsit ple a l'estació de Bellvitge.
Si no es cumpleixen les nostres demandes deixarem de donar-vos idees.
28 diciembre 2007
27 diciembre 2007
"(...) La primera acción que van a llevar a cabo es que la Plataforma se constituya como asociación con personalidad jurídica propia..."
L'Associació de Idees no sap si està d'acord amb la campanya
contra el partit que li sobra un O i sembla decidit a desfer-se de la S per acabar convertint-se en una altra societat general... en qualsevol cas l'AdI brinda amb cacaolat (que és més català que el cava) per la iniciativa de convertir una Plataforma en una associació amb personalitat pròpia.
Només volem afegir que nosaltres fa temps que ho fem i ens va molt malament.
Per cert, a ningú se li ha acudit fer una campanya per apuntar-se en massa a la SGAE sota la premisa que tots som autors i tots volem cobrar?
L'Associació de Idees no sap si està d'acord amb la campanya
contra el partit que li sobra un O i sembla decidit a desfer-se de la S per acabar convertint-se en una altra societat general... en qualsevol cas l'AdI brinda amb cacaolat (que és més català que el cava) per la iniciativa de convertir una Plataforma en una associació amb personalitat pròpia.
Només volem afegir que nosaltres fa temps que ho fem i ens va molt malament.
Per cert, a ningú se li ha acudit fer una campanya per apuntar-se en massa a la SGAE sota la premisa que tots som autors i tots volem cobrar?
21 diciembre 2007
article de baquia.com
Canonizados, al fin
Finalmente sucedió: a partir del mes que viene, cada vez que compremos un soporte de almacenamiento digital nos estaremos identificando como potenciales delincuentes, y pagaremos por ello la tasa establecida para purgar nuestros delitos, los cometamos o no.
Es curioso que un gobierno como el del PSOE, que en sus casi cuatro años de mandato ha sacado adelante numerosas iniciativas ?sociales?, se decida ahora, a poco más de tres meses de las elecciones, a llevar hasta sus últimas consecuencias una medida tremendamente impopular. Frente al clamor de millones de usuarios y la oposición de un Partido Popular que se ha apuntado al carro de la supresión del canon ante la posibilidad de arañar unos miles de votos con este asunto (aunque sólo hace unos días daba la impresión de que no se enteraba ni de lo que votaba), el PSOE ha hecho oídos sordos a todas las protestas y razonamientos, lanzándose al vacío impositivo en un escenario en el que el bolsillo de los españoles ya está más que dolorido.
¿Qué poderosísimos mecanismos persuasivos manejará la SGAE para haber logrado ?convencer? al gobierno de la necesidad de imponer este canon? Asusta pensarlo. Opine sobre este tema.
19 diciembre 2007
Filsh
L'eina 2.0 definitiva per sortir d'internet d'una puta vegada
(baixa vídeos d'internet en el format que t'interessi)
L'eina 2.0 definitiva per sortir d'internet d'una puta vegada
(baixa vídeos d'internet en el format que t'interessi)
17 diciembre 2007
burro
Associació de Idees ref nº 17-12-07/324:"el burro català es mira el panorama internacional. Diu "som una nació" i continua menjant palla mentre les bales xiulen a les seves orelles de burro. "
14 diciembre 2007
13 diciembre 2007
10 diciembre 2007
Abstractor instantly transforms intrusive video billboards into enjoyable public art. See how it's done! Visit Abstractor.tv for more info.
26 noviembre 2007
15 noviembre 2007
06 noviembre 2007
05 noviembre 2007
30 octubre 2007
22 octubre 2007
comunicat nº13
RENFE.
Enllaços relacionats i patrocinats per l'Associació de Idees:
Enllaços relacionats i patrocinats per l'Associació de Idees:
- Descarrega't aquí el text complet de "We, the Media" en versió castellana
- Descobreix aquí el moviment anarquista celebratori transnacional "Reclaim the Streets"
- Apunta 4 idees sobre intervenció de la identitat corporativa aquí
- Mira que divertit i últil pot arribar a ser reclamar l'espai públic de la teva ciutat aquí
- Pensa que no és tan complicat aquí
L'Associació de Idees recorda a tots els lectors d'aquest post que la mala consecució d'una bona idea pot ser nefanda, però igualment defensa i promou la idea de recuperar els espais públics. L'AdI pensa que els transports públics són un No-Espai públic que circula sobre un espai públic. (Un altre dia explicarem que és un No-Espai).
Finalment, recordem a tots els usuaris lounge dels transports públics de l'àrea del Baix Camp que l'estació de Reus és un lloc molt cool per muntar flshmobs i festes reclaim the streets, que un cóctel party també pot ser un sound system i que ens deuen uns quanst viatges gratis amb l'Ave.
Finalment, recordem a tots els usuaris lounge dels transports públics de l'àrea del Baix Camp que l'estació de Reus és un lloc molt cool per muntar flshmobs i festes reclaim the streets, que un cóctel party també pot ser un sound system i que ens deuen uns quanst viatges gratis amb l'Ave.
20 octubre 2007
02 octubre 2007
26 septiembre 2007
17 septiembre 2007
Simulacro perfecto.
" (...) Organice usted un falso hold-up. Asegúrese de que sus armas sean totalmente inofensivas y utilice un rehén cómplice a fin de que ninguna vida sea puesta en peligro (pues de lo contrario acabará en la cárcel). Exija un rescate y procure que la operación alcance la mayor resonancia.
En suma, intente que el asunto resulte “verdadero” para poder poner a prueba la reacción del sistema ante un simulacro perfecto. No va usted a lograrlo: su red de signos artificiales se liará inextricablemente con elementos reales (un policía disparará de verdad; un cliente del banco se desvanecerá y morirá de un ataque cardíaco; puede que incluso le paguen el rescate.)
Total, que sin haberlo querido, se encontrará usted inmerso de lleno en lo real –una de cuyas funciones es precisamente la de devorar toda tentativa de simulación. "
Jean Baudrillard, "Cultura y simulacro", Ed. Kairós, 1978.
04 septiembre 2007
Festival de Psicogeografia del 13 al 16 de setembre 2007 a NY
Conflux is the annual NYC festival for contemporary psychogeography where international artists, technologists, urban adventurers and the public put investigations of everyday city life into practice on the streets.
Conflux
Conflux
03 septiembre 2007
29 agosto 2007
24 agosto 2007
Yo Yo Tú No és una intervenció multi-egocèntrica en línia i paper que ha alçat ahs i ohs de voluptuositat entre els membres de l'Associació de Idees en la seva última junta ordinària. Les semblances sempre són odioses, i descobrir que no estem sols no ens ha fet mai cap gràcia. Per tant, repudiem d'entrada qualsevol afinitat, similitud o insana rivalitat amb aquest altre col·lectiu egolatra. Senzillament, celebrem amb elegant displicència la seva reafirmació neuròtica.
23 agosto 2007
report no.: 037
informant: Richie 1998 (102)
location: Berlin
Charlotte Stieglitz was so convinced of its [the Romantic cult of death's] power that she stabbed herself in her Berlin house so that her husband could write better poetry; sadly it did not work.
Charlotte Stieglitz estava tan convençuda del seu poder (el culte romantic a la mort) que es va suicidar apunyalant-se a la seva casa de Berlín perquè el seu marit pugués escriure millor poesia; malhauradament no va funcionar.
En vista del trist final del Tauró del Miracle, l'Associació de Idees decideix enviar un report a la International Necronautical Society informant dels fets i fent una lectura pública de 13 poemes el dia 20 de setembre a les 22:30 a la plaça de l'Escorxador. Taurons suicides i poesia romàntica contra l'espectacularització dels oceans.20 agosto 2007
La imatge correspon al diàleg sense mans que manté el Lounge Collective amb la societat civil. Es pot apreciar el nostre natural interès pel tercer sector i la importància que donem a l'ús de les noves tecnologies.Som així. Un satèl·lit en l'òrbita del bon gust explorant la trajectòria de les tendències que ens amenacen des de l'espai ignot.
Manteniu-vos connectats.
09 agosto 2007
we're back
Una desaforada onada d’esdeveniments a la ciutat imperial, que s’inicia amb la gratuïtat repentina de mil zones blaves, ara una mica més rojes, ens obliga a reorganitzar la cèdula escindida durant
Prou! Nosaltres diem prou a les agressions de la burgesia benpensant neolliberal que pretén convertir la imperial runa de la nostra cultura en un putiferi il·lustrat. Plàstica explosiva, terrorisme poètic i decadència dandista contra el discret encant dels socialistes!
30 mayo 2007
ARTECONTEXTO
l'Assosiació de Idees salta a les 3 dimensions de la realitat desigual.
Gràcies a tots.
http://www.artecontexto.com/www/014/ciber_esp.pdf
http://www.artecontexto.com/www/014/ciber_esp.pdf
27 marzo 2007
20 marzo 2007
What kind of love, Lou!!!!????
Some kinds of love
Marguerita told tom
Between thought and expression lies a lifetime
Situations arrive because of the weather
And no kinds of love
Are better than others
Some kinds of love
Marguerita told tom
Like a dirty french novel
The absurd courts the vulgar
And some kinds of love
The possibilites are endless
And for me to miss one
Would seem to be groundless
I heard what you said
Marguerita heard tom
And of course you're not charmless
For a bore is a straight line
That finds a wealth in division
And some kinds of love
Are mistaken for vision
Put jelly on your shoulder
Let us do what you fear most
That from wich you recoil
But which still makes your eyes moist
Put jelly on your shoulder
Lie down on the carpet
Between thought and expression
Let us now kiss the culprit
I don't know just what it's all about
Put on your red pajamas and find out
Lou Reed, 1967
Marguerita told tom
Between thought and expression lies a lifetime
Situations arrive because of the weather
And no kinds of love
Are better than others
Some kinds of love
Marguerita told tom
Like a dirty french novel
The absurd courts the vulgar
And some kinds of love
The possibilites are endless
And for me to miss one
Would seem to be groundless
I heard what you said
Marguerita heard tom
And of course you're not charmless
For a bore is a straight line
That finds a wealth in division
And some kinds of love
Are mistaken for vision
Put jelly on your shoulder
Let us do what you fear most
That from wich you recoil
But which still makes your eyes moist
Put jelly on your shoulder
Lie down on the carpet
Between thought and expression
Let us now kiss the culprit
I don't know just what it's all about
Put on your red pajamas and find out
19 marzo 2007
12 marzo 2007
09 marzo 2007
Decreixement
Un amic em preguntava que quina vida és "més real", la que et deixes per guanyer-te-la o la que fas per sentir que no l'estàs despilfarrant.
D'una altra manera: quina és la feina que et defineix i et posiciona, l'autèntica, la "real"; la capullada X que fas durant 35'5 hores setmanals per pagar el rebut de l'ADSL, o la que fas de vegades fins i tot cobrant. En una t'hi deixes la pell i a l'altra et guanyes la Vida.
Plego, ho deixo. Canvio de feina, em busco la vida.
D'una altra manera: quina és la feina que et defineix i et posiciona, l'autèntica, la "real"; la capullada X que fas durant 35'5 hores setmanals per pagar el rebut de l'ADSL, o la que fas de vegades fins i tot cobrant. En una t'hi deixes la pell i a l'altra et guanyes la Vida.
Plego, ho deixo. Canvio de feina, em busco la vida.
07 marzo 2007
28 febrero 2007
27 febrero 2007
Pervasive and Locative Media
Una sopa de conceptes on es barreja la psicogeografia situacionista, la web geoespacial i la 2.0 del clan O'Reilly, els auguris apocalíptics de Gilles Deleuze sobre les noves formes de control social, i la teoria dels Espais Híbrids del nostre ínclit tecnòfil Manel Castells... és a punt de convertir-se en una autèntica web based reality de possibilitats sorprenents. Democràcies virtualment participatives com les que proposa el grup terrorista del Second Life , objectes quotidians empaltats de transmissors RDFI , telèfons amb GPS i connexió de banda ampla que sempre sabran on són, d'on vénen i on van les persones que els porten o els usuaris que els consumeixen...
26 febrero 2007
per una democràcia virtual
L'Exèrcit d'Alliberament de Second Life (SLLA) és una organització virtualment armada que reclama una democracia participativa virtual.
Second Life Liberation Army
21 febrero 2007
20 febrero 2007
14 febrero 2007
A l'últim número del Journal of Political Economy de la University of Chicago Press hi apareix un estudi titulat "The effect of file sharing on record sales: an empirical analysis" que demostra que baixar música no afecta la venda de discos.
Ens agrada que a la introducció es doni les gràcies al "suport aural" dels Massive Attack.
L'Associació de Idees decideix fer pública la URL del PDF perquè tothom es pugui descarregar l'estudi, amb la secreta esperança de poder demostrar empíricament algun dia que l'intercanvi lliure de coneixement a través d'internet no té res a veure amb l'estupidizació progressiva del gènere humà.
Podeu descarregar l'estudi en PDF des d'aquí
Ens agrada que a la introducció es doni les gràcies al "suport aural" dels Massive Attack.
L'Associació de Idees decideix fer pública la URL del PDF perquè tothom es pugui descarregar l'estudi, amb la secreta esperança de poder demostrar empíricament algun dia que l'intercanvi lliure de coneixement a través d'internet no té res a veure amb l'estupidizació progressiva del gènere humà.
Podeu descarregar l'estudi en PDF des d'aquí
07 febrero 2007
29 enero 2007
23 enero 2007
15 enero 2007
04 enero 2007
20 diciembre 2006
Si la plataforma pel Consell de les Arts té un blogspot tan cutre com aquest,
amb una feina tan guapa com "(...) decidir el destino de las ayudas que el Govern concede a la promoción de la creación artística y cultural...", el Lounge Collective s'apunta a última hora i proposa, també, la creació d'una plataforma pel Consell de l'Habitatge, del Treball i la Sanitat.
Com no se'ns havia acudit abans??!!
amb una feina tan guapa com "(...) decidir el destino de las ayudas que el Govern concede a la promoción de la creación artística y cultural...", el Lounge Collective s'apunta a última hora i proposa, també, la creació d'una plataforma pel Consell de l'Habitatge, del Treball i la Sanitat.
Com no se'ns havia acudit abans??!!
12 diciembre 2006
28 noviembre 2006
27 noviembre 2006
Enciclopèdia de Barcelona
Estimado lector:
el Grupo Editorial de la Associació de Idees quiere celebrar la Navidad con usted.
Para ello, nos complace obsequiarle con el primer tomo de la única Enciclopedia de Barcelona on-line del mercado, realizada por el Institut d'Estudis Sempronio de Barcelona .
¡Y DE FORMA TOTALMENTE GRATUITA!
el Grupo Editorial de la Associació de Idees quiere celebrar la Navidad con usted.
Para ello, nos complace obsequiarle con el primer tomo de la única Enciclopedia de Barcelona on-line del mercado, realizada por el Institut d'Estudis Sempronio de Barcelona .
¡Y DE FORMA TOTALMENTE GRATUITA!
Nunca hasta hoy (por extraño que parezca) se le había ocurrido a nadie elaborar una obra de consulta tan básica como esta.
¡¡¿¿NO ES INCREÍBLE??!!
Empiece a disfrutar hoy mismo del conocimiento libre y gratuito sobre su ciudad natal o adoptiva... Ah! Y no estamos subvencionados ni pertenecemos a ninguna entidad cultural oficial.
¡¡COMPLETA GARANTÍA!!
¡¡¿¿NO ES INCREÍBLE??!!
Empiece a disfrutar hoy mismo del conocimiento libre y gratuito sobre su ciudad natal o adoptiva... Ah! Y no estamos subvencionados ni pertenecemos a ninguna entidad cultural oficial.
¡¡COMPLETA GARANTÍA!!
15 noviembre 2006
14 noviembre 2006
el retorn del fill pròdig
El fill espiritual del neocalorrismo i ministre del Gato a la Terra torna a l'Apolo. Sí, només mitja hora, però si l'invites a una copa igual canta per tu sol. Fes la prova!
09 noviembre 2006
we go 2.0
We go 2.0 It's a pondered decision related to recent facts occured in Tarragona, something about Mr. Hakim Bey, his onthological anarchism and a misunderstood practical application by some amateur artists from our city...
But, what has all that to do with web 2.0? Well, it's all about tagging, folksonomies of art concepts, onthologies and the impossibility to make proper concept families... the unresolved difference between poetical anarchist ideas and sponsorised art practices. This collective, and its partners from the Ideas Association had decided to go forward and step into the abyss by talking english and emerge to a whole new world of unspeakable thingies... Join us.
But, what has all that to do with web 2.0? Well, it's all about tagging, folksonomies of art concepts, onthologies and the impossibility to make proper concept families... the unresolved difference between poetical anarchist ideas and sponsorised art practices. This collective, and its partners from the Ideas Association had decided to go forward and step into the abyss by talking english and emerge to a whole new world of unspeakable thingies... Join us.
07 noviembre 2006
25 octubre 2006
Dani Blanco
"El que en posar-nos a escriure perd notòriament la virginitat és el pensament que hipotèticament ens pensàvem tenir i els mitjans d´expressió de què il·lusòriament pensàvem disposar."
[Josep Pla, Quadern Gris]
Daniel Blanco ens explica aquí la solució que tenien els grafistes i publicistes per resoldre aquestes dificultats tan literàries
[Josep Pla, Quadern Gris]
Daniel Blanco ens explica aquí la solució que tenien els grafistes i publicistes per resoldre aquestes dificultats tan literàries
10 octubre 2006
Urbanisme situacionista i Digitàlia
" (...) What opportunities and dilemmas does a world of networked "things" pose for architecture and urbanism? What distinguishes the emerging urban sociality enabled by mobile technologies and wireless networks? What post-optimal design strategies and tactics might we propose for an age of responsive environments, smart materials, embodied interactions, and participatory networks? How might this evolving relation between people and "things" alter the way we occupy, navigate, and inhabit the city? (...) "
Llegiu més a Situated Technologies
05 octubre 2006
02 octubre 2006
27 septiembre 2006
Anna Belda 1972-2006
Informació sobre la festa d'acomiadament al flyer
Els que ens tenim per autistes, com deia l’Anna, passem hores i hores practicant el sa exercici de l’autocontemplació. Més que un exercici és una mètode de treball. Enfrontar-se amb una obra, una peça, és enfrontar-se amb una nova descripció d’un mateix. Al cap i a la fi una obra no és gaire cosa més que la presentació d’un mateix als demés a través d’una altra cosa, és a dir, una re-presentació. És per això que l’Anna, amb la seva impagable ironia de rompe i rasga, acabava concloent que tots els que enfocàvem les nostres peces a través de la re-presentació no érem del tot artistes... sinó absolutament autistes.
Per raons que tenen a veure amb l’espant i el dolor feia molts mesos que jo només practicava l’observació de fets palpables: els nens, la feina, els diners, la tele o les rebaixes, i havia deixat de banda la sana coprofàgia de la pràctica creativa. És a dir, no escrivia, havia decidit convertir-me en un autista de veritat.
Ara, a mida que es va notant el mal, el que s’instal·la després l’estranyament i l’espant, vaig recordant aquelles disquisicions delirants i greus que l’Anna tenia amb tots els seus novios i novies autistes sobre la condició autística que compartíem. Aquells discursos d’autojustificació eren, en si mateixos, el preàmbul de la seva pròxima re-presentació. Jo sóc això i això és el que faig. La idea, evidentment, era poder arribar a fer el que ella era o, si més no, representar-nos-ho.
El mal que fa això, com tots els mals de veritat, és ja una part del que serem a partir d’ara. L’Anna s’ha convertit en arte i parte del otro, per fer un acudit que sé que li agradaria.
No pel dolor de l’absència, estèril per ell mateix, sinó per la seva incorporació al que som i podem representar a través d’ell.
Jo només he estat capaç de recuperar un tros del meu diari per poder explicar-me amb la veracitat que neccessitava per enfocar aquest text. És la representació més sentida, l’única que puc explicar aquí.
27/ 2/02
Continuava conservant aquella bellesa feta amb ombres i angles rectes, i mentre em parlava no parava de massegar-se els cabells negres i brillants, que ara portava curts i greixosos de, suposava, la deixadesa a què invita la vida solitària de qui treballa per compta pròpia. Amb prou feines es distingia el verd dels ulls en aquella foscor matisada per la petita gamma de tons foscos que composava la seva cara. Ella estava bastant més borratxa que jo, i en els silencis que més ens feien patir, desviava la mirada buscant nois guapos entre les taules d el bar. M’havia citat per anar a veure no sé quina exposició d’art sonor que se celebrava al Centre de Cultura Contemporània a una hora massa anglesa per poder considerar-la una festa i massa tard per no poder permetre’ns arribar-hi borratxos. L’acidesa que em refregia les parets de l’estómac a cada glop de cervesa m’impedia seguir massa bé la conversa. Però tampoc imoprtava gaire, seguir-la. L’Anna mantenia un dels seus sol·liloquis sobre tenebroses fantasies sexuals on hi apareixien ginecòlegs fent revisions uterines. La cremor d’estómac se m’enfilava per les parets de l’esòfag mentre imaginava les atlètiques escenes que describia il·luminades per la lletosa llum blanca i els reflexes metàl·lics dels artilugis de la consulta.
Vam sortir d’allà amb la intenció de reconduir la conversa fent ús d’una cocteleria que convidés a d’altres fantasies. De seguida vam canviar d’idea donat l’estat dels nostres comptes corrents, i vam acabar en un d’aquells bars d’espelmes, barbuts fumadors de haix i música soul de putiferi que s’amaguen entre les catedrals de Barcelona. Hi havia parelles de cinquantons que semblàven acabats de sortir d’alguna agència de viatges o d’una gestoria explicant-se els progressos de les seves respectives teràpies conductistes. Ho sabia perquè més d’una vegada m’havia quedat fins tard, sol, parlant amb un d’aquells personatges envoltats d’una pavorosa àurea de mort o malaltia mental, i tots, curiosament, acabàven parlant del mateix, de la fase en què es trovaba la seva cura psiquiàtrica. Parlàven de somnífers i d’hipnòtics, de benzodiazepines i metabloquejants mentre es fotien vodkas amb taronja a glops compulsius.
Aquell dia amb l’Anna, a l’antro de la cera de colors escampada per les taules, crec que vam veure’ns una mica enmirallats en aquella gent i vam fugir buscant algun local amb llum vermella on mai no hi passés res, com el de la cançó. HEAVEN.
23 agosto 2006
27 julio 2006
bon viatge
El colectiu sense ela geminada disposa de viatges pel mareig en totes les seves bosses de plaer.
Feu la vostra reserva en aquest mateix blog.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)