05 febrero 2008

Per tal d'inculcar els valors universals del treball, l'esforç i valor de les coses materials, la Centennial Soceity acaba de publicar un futllet d'instruccions certament instructiu del qual reproduïm aquí alguns fragments. Va per tu, amb un respecte i un amor dels que no responc.


29 enero 2008

Dear Member:

This is to notify you that we have removed or disabled access to the following material as a result of a third-party notification by SOFA Entertainment claiming that this material is infringing:

Dianna Ross & The Supremmes "You can't hurry love": http://www.youtube.com/watch?v=mhJUKX6QDfg

Please Note: Repeat incidents of copyright infringement will result in the deletion of your account and all videos uploaded to that account. In order to prevent this from happening, please delete any videos to which you do not own the rights, and refrain from uploading additional videos that infringe on the copyrights of others. For more information about YouTube's copyright policy, please read the Copyright Tips guide.

If you elect to send us a counter notice, please go to our Help Center to access the instructions.

Be aware that there may be adverse legal consequences in your country if you make a false or bad faith allegation of copyright infringement by using this process.

Sincerely,
YouTube, Inc.



Primer facebook, després youtube... el meu pla de maldat integral cosmogònica comença a cobrar vida

18 enero 2008

"Primer de tot, matar els arquitectes"


He nascut i m'he criat a l'Eixample. He viscut i malviscut a Londres, continuo provant de fixar la meva residència a Tarragona i mentrestant vaig fent entre una pedania de muntanya i el barri de Sant Gervasi.

L'urbanisme psicogeogràfic situacionista pot ser una impostura per "epater le bourgeois" o un punt de partida, encara no entès o senzillament desqualificat amb l'arrogància del imbècils, de reprendre la discussió (segrestada) sobre el Model de Ciutat.
Ara mateix sembla que La Model és la Ciutat que continuen volent per a nosaltres, que les passareles de models i les seves boutiques neo-socialistes on es ven federalisme i compres nacionalisme de Cambrils, son les caselles de sortida d'un monopoly 2.0 on els publicistes municipals et conviden a explicar quin ciutat vols...

Primer matarem els arquitectes. Després torneu a preguntar.





16 enero 2008

Caos y alegria a l'espai públic






Improv Everywhere causes scenes of chaos and joy in public places.
Created in August of 2001 by Charlie Todd, Improv Everywhere has executed over 70 missions involving thousands of undercover agents. The group is based in New York City.





PD
ME HAN READMITIDO EN EL FACEBOOK. ES COMO TENER UNA NOVIA DE ESAS QUE QUIEREN "TOMARSE UN TIEMPO PARA PENSAR"

15 enero 2008

Associació de ideees ref. nº 14/1/08:

Kaka de Luxe i les Ronnetes per dir alguna cosa. Absolutament imprescindibles per entendre alguna cosa que valgui la pena. Regiones Devastadas presenten "Juventud Sentimental" amb una promesa de marca a l'alçada dels resultats.

14 enero 2008

expulsión por travestismo (II)

Expulsat com Adan del Jardí de l'Edén. Com un àngel caigut, com un paria, com un sindicalista en una zona de manufactura lliure d'impostos, com un nen que parla a classe, com un empleat que usa el messenger, com un client massa borratxo...

Que dur descobrir que sóc prescindible, que el silenci pot arribar així, d'aquesta manera, sense explicacions, sense lluita prèvia... amb una lacònica nota d'incompliment de termes d'ús que ni tan sols puc arrugar i llençar furiosament a la paperera. És com una mirada de desaprovació després de fer un acudit que et pensaves que tenia gràcia. Una baixada en sec, una tallada de rollo que et deixa amb cara de póker.
I ara què faig? Jo què he fet? Però si no he fet res dolent...

Déu meu! I si em cancel·len els comptes del blog, del myspace i del youtube? Què faré aleshores?

Aniré amb compte, em llegiré atentament els termes i condicions de totes les pàgines on em demanin que Accepti les Condicions.

Buscaré la manera que em tornin a acceptar, faré que estiguin orgullosos de mi.

expulsión por travestismo


Me han expulsado de facebook por intercambiar mi perfil con un amigo

08 enero 2008

2008: Arribar i moldre.
Canvis interns en l'organització ens obligiuen a descartar enllaços i anar per feina. Les bases solipsistes que sustenten aquesta associació es preparen pel què serà la Primera Edició de la Internacional Egòtica , una cimera de fundacions egocèntriques uni o bi personals que té com a únic objectiu el cisme, la purga i l'expulsió final de tots els seus participants.
Des d'aquest blog obrim foc expulsant tots els enllaços que no s'ajustin als criteris estètics, polítics o morals de l'associació, sense que això impliqui que els que sobrevisquin tinguin res a veure amb la nostra manera d'entendre l'estètica, la política o la moral.
Reclamem d'entrada la custodia compartida del fill de Carla Bruni i la separació de béns del ducs de Lugo, un nou estatut que tingui RSS i una intro en flash, i un boeing amb el dipòsit ple a l'estació de Bellvitge.
Si no es cumpleixen les nostres demandes deixarem de donar-vos idees.

culturejamm nº13


"Si tu jefe niega que hiciste teletrabajo en casa, haz telecasa en el trabajo."

Mundo Real TM

27 diciembre 2007

WARNING: EXPLICIT LYRICS



via Jóvenes Verdes
"(...) La primera acción que van a llevar a cabo es que la Plataforma se constituya como asociación con personalidad jurídica propia..."

L'Associació de Idees no sap si està d'acord amb la campanya
contra el partit que li sobra un O i sembla decidit a desfer-se de la S per acabar convertint-se en una altra societat general... en qualsevol cas l'AdI brinda amb cacaolat (que és més català que el cava) per la iniciativa de convertir una Plataforma en una associació amb personalitat pròpia.

Només volem afegir que nosaltres fa temps que ho fem i ens va molt malament.

Per cert, a ningú se li ha acudit fer una campanya per apuntar-se en massa a la SGAE sota la premisa que tots som autors i tots volem cobrar?


21 diciembre 2007

article de baquia.com


Canonizados, al fin

Finalmente sucedió: a partir del mes que viene, cada vez que compremos un soporte de almacenamiento digital nos estaremos identificando como potenciales delincuentes, y pagaremos por ello la tasa establecida para purgar nuestros delitos, los cometamos o no.

Es curioso que un gobierno como el del PSOE, que en sus casi cuatro años de mandato ha sacado adelante numerosas iniciativas ?sociales?, se decida ahora, a poco más de tres meses de las elecciones, a llevar hasta sus últimas consecuencias una medida tremendamente impopular. Frente al clamor de millones de usuarios y la oposición de un Partido Popular que se ha apuntado al carro de la supresión del canon ante la posibilidad de arañar unos miles de votos con este asunto (aunque sólo hace unos días daba la impresión de que no se enteraba ni de lo que votaba), el PSOE ha hecho oídos sordos a todas las protestas y razonamientos, lanzándose al vacío impositivo en un escenario en el que el bolsillo de los españoles ya está más que dolorido.

¿Qué poderosísimos mecanismos persuasivos manejará la SGAE para haber logrado ?convencer? al gobierno de la necesidad de imponer este canon? Asusta pensarlo. Opine sobre este tema.

19 diciembre 2007

Filsh

L'eina 2.0 definitiva per sortir d'internet d'una puta vegada

(baixa vídeos d'internet en el format que t'interessi)

17 diciembre 2007

me rompo

burro

Associació de Idees ref nº 17-12-07/324:

"el burro català es mira el panorama internacional. Diu "som una nació" i continua menjant palla mentre les bales xiulen a les seves orelles de burro. "

13 diciembre 2007


Un camí literal cap a la subversió del llenguatge, el principi de totes les coses. Totes les revolucions obliguen a pensar.

10 diciembre 2007

22 octubre 2007

comunicat nº13

RENFE.
Enllaços relacionats i patrocinats per l'Associació de Idees:


  1. Descarrega't aquí el text complet de "We, the Media" en versió castellana
  2. Descobreix aquí el moviment anarquista celebratori transnacional "Reclaim the Streets"
  3. Apunta 4 idees sobre intervenció de la identitat corporativa aquí
  4. Mira que divertit i últil pot arribar a ser reclamar l'espai públic de la teva ciutat aquí
  5. Pensa que no és tan complicat aquí

L'Associació de Idees recorda a tots els lectors d'aquest post que la mala consecució d'una bona idea pot ser nefanda, però igualment defensa i promou la idea de recuperar els espais públics. L'AdI pensa que els transports públics són un No-Espai públic que circula sobre un espai públic. (Un altre dia explicarem que és un No-Espai).
Finalment, recordem a tots els usuaris lounge dels transports públics de l'àrea del Baix Camp que l'estació de Reus és un lloc molt cool per muntar flshmobs i festes reclaim the streets, que un cóctel party també pot ser un sound system i que ens deuen uns quanst viatges gratis amb l'Ave.

17 septiembre 2007

Simulacro perfecto.


" (...) Organice usted un falso hold-up. Asegúrese de que sus armas sean totalmente inofensivas y utilice un rehén cómplice a fin de que ninguna vida sea puesta en peligro (pues de lo contrario acabará en la cárcel). Exija un rescate y procure que la operación alcance la mayor resonancia.
En suma, intente que el asunto resulte “verdadero” para poder poner a prueba la reacción del sistema ante un simulacro perfecto. No va usted a lograrlo: su red de signos artificiales se liará inextricablemente con elementos reales (un policía disparará de verdad; un cliente del banco se desvanecerá y morirá de un ataque cardíaco; puede que incluso le paguen el rescate.)
Total, que sin haberlo querido, se encontrará usted inmerso de lleno en lo real –una de cuyas funciones es precisamente la de devorar toda tentativa de simulación. "

Jean Baudrillard, "Cultura y simulacro", Ed. Kairós, 1978.

04 septiembre 2007

Festival de Psicogeografia del 13 al 16 de setembre 2007 a NY

Conflux is the annual NYC festival for contemporary psychogeography where international artists, technologists, urban adventurers and the public put investigations of everyday city life into practice on the streets.

Conflux

29 agosto 2007

24 agosto 2007

Yo Yo Tú No és una intervenció multi-egocèntrica en línia i paper que ha alçat ahs i ohs de voluptuositat entre els membres de l'Associació de Idees en la seva última junta ordinària. Les semblances sempre són odioses, i descobrir que no estem sols no ens ha fet mai cap gràcia. Per tant, repudiem d'entrada qualsevol afinitat, similitud o insana rivalitat amb aquest altre col·lectiu egolatra. Senzillament, celebrem amb elegant displicència la seva reafirmació neuròtica.

23 agosto 2007

report no.: 037
informant: Richie 1998 (102)
location: Berlin

Charlotte Stieglitz was so convinced of its [the Romantic cult of death's] power that she stabbed herself in her Berlin house so that her husband could write better poetry; sadly it did not work.

Charlotte Stieglitz estava tan convençuda del seu poder (el culte romantic a la mort) que es va suicidar apunyalant-se a la seva casa de Berlín perquè el seu marit pugués escriure millor poesia; malhauradament no va funcionar.

En vista del trist final del Tauró del Miracle, l'Associació de Idees decideix enviar un report a la International Necronautical Society informant dels fets i fent una lectura pública de 13 poemes el dia 20 de setembre a les 22:30 a la plaça de l'Escorxador. Taurons suicides i poesia romàntica contra l'espectacularització dels oceans.

20 agosto 2007

La imatge correspon al diàleg sense mans que manté el Lounge Collective amb la societat civil. Es pot apreciar el nostre natural interès pel tercer sector i la importància que donem a l'ús de les noves tecnologies.
Som així. Un satèl·lit en l'òrbita del bon gust explorant la trajectòria de les tendències que ens amenacen des de l'espai ignot.
Manteniu-vos connectats.

09 agosto 2007

we're back


La Inevitable Plàstica Explosiva del Lounge Collective ha tornat per vetllar la burocràcia amable de la cultura oficial.

Una desaforada onada d’esdeveniments a la ciutat imperial, que s’inicia amb la gratuïtat repentina de mil zones blaves, ara una mica més rojes, ens obliga a reorganitzar la cèdula escindida durant la Xa Assamblea Nacional de l’Assosciació de Idees per tal de parar els peus a les hordes socialistes abans no comencin a retirar subvencions fins a desinstitucionalitzar definitivament les entitats culturals nacionals.

Prou! Nosaltres diem prou a les agressions de la burgesia benpensant neolliberal que pretén convertir la imperial runa de la nostra cultura en un putiferi il·lustrat. Plàstica explosiva, terrorisme poètic i decadència dandista contra el discret encant dels socialistes!

20 marzo 2007

What kind of love, Lou!!!!????


Some kinds of love
Marguerita told tom
Between thought and expression lies a lifetime
Situations arrive because of the weather
And no kinds of love
Are better than others

Some kinds of love
Marguerita told tom
Like a dirty french novel
The absurd courts the vulgar
And some kinds of love
The possibilites are endless
And for me to miss one
Would seem to be groundless

I heard what you said
Marguerita heard tom
And of course you're not charmless
For a bore is a straight line
That finds a wealth in division
And some kinds of love
Are mistaken for vision

Put jelly on your shoulder
Let us do what you fear most
That from wich you recoil
But which still makes your eyes moist

Put jelly on your shoulder
Lie down on the carpet
Between thought and expression
Let us now kiss the culprit

I don't know just what it's all about
Put on your red pajamas and find out



Lou Reed, 1967

19 marzo 2007


Carles Mestre & La Sinfónica de Gavà
Concert al Second Life
Calamaro Planet, dimarts 20 a les 21.00

09 marzo 2007

Decreixement

Un amic em preguntava que quina vida és "més real", la que et deixes per guanyer-te-la o la que fas per sentir que no l'estàs despilfarrant.
D'una altra manera: quina és la feina que et defineix i et posiciona, l'autèntica, la "real"; la
capullada X que fas durant 35'5 hores setmanals per pagar el rebut de l'ADSL, o la que fas de vegades fins i tot cobrant. En una t'hi deixes la pell i a l'altra et guanyes la Vida.
Plego, ho deixo. Canvio de feina, em busco la vida.


27 febrero 2007

Pervasive and Locative Media

Una sopa de conceptes on es barreja la psicogeografia situacionista, la web geoespacial i la 2.0 del clan O'Reilly, els auguris apocalíptics de Gilles Deleuze sobre les noves formes de control social, i la teoria dels Espais Híbrids del nostre ínclit tecnòfil Manel Castells... és a punt de convertir-se en una autèntica web based reality de possibilitats sorprenents. Democràcies virtualment participatives com les que proposa el grup terrorista del Second Life , objectes quotidians empaltats de transmissors RDFI , telèfons amb GPS i connexió de banda ampla que sempre sabran on són, d'on vénen i on van les persones que els porten o els usuaris que els consumeixen...

26 febrero 2007

per una democràcia virtual


L'Exèrcit d'Alliberament de Second Life (SLLA) és una organització virtualment armada que reclama una democracia participativa virtual.

Second Life Liberation Army



14 febrero 2007

A l'últim número del Journal of Political Economy de la University of Chicago Press hi apareix un estudi titulat "The effect of file sharing on record sales: an empirical analysis" que demostra que baixar música no afecta la venda de discos.
Ens agrada que a la introducció es doni les gràcies al "suport aural" dels Massive Attack.
L'Associació de Idees decideix fer pública la URL del PDF perquè tothom es pugui descarregar l'estudi, amb la secreta esperança de poder demostrar empíricament algun dia que l'intercanvi lliure de coneixement a través d'internet no té res a veure amb l'estupidizació progressiva del gènere humà.
Podeu descarregar l'estudi en PDF des d'aquí

29 enero 2007

Not exactly lounge but cool, elegant, decadent and sexy as seen on
The Lounge Collective

20 diciembre 2006

Si la plataforma pel Consell de les Arts té un blogspot tan cutre com aquest,
amb una feina tan guapa com
"(...) decidir el destino de las ayudas que el Govern concede a la promoción de la creación artística y cultural...", el Lounge Collective s'apunta a última hora i proposa, també, la creació d'una plataforma pel Consell de l'Habitatge, del Treball i la Sanitat.

Com no se'ns havia acudit abans??!!

27 noviembre 2006

Enciclopèdia de Barcelona

Estimado lector:

el Grupo Editorial de la Associació de Idees quiere celebrar la Navidad con usted.
Para ello, nos complace obsequiarle con el primer tomo de la única Enciclopedia de Barcelona on-line del mercado, realizada por el Institut d'Estudis Sempronio de Barcelona .
¡
Y DE FORMA TOTALMENTE GRATUITA!



Nunca hasta hoy (por extraño que parezca) se le había ocurrido a nadie elaborar una obra de consulta tan básica como esta.
¡¡¿¿NO ES INCREÍBLE??!!

Empiece a disfrutar hoy mismo del conocimiento libre y gratuito sobre su ciudad natal o adoptiva... Ah! Y no estamos subvencionados ni pertenecemos a ninguna entidad cultural oficial.
¡¡COMPLETA GARANTÍA!!

15 noviembre 2006

Fundación adopte un escritor

Arturo Baston y el president de la Fundación Adopte un Escritor, Rubén Bonet, presenten en exclusiva -autèntica- el vídeo oficial de la presentació de la Fundació al blog del Lounge Collective. Un fet, una lectura, un vídeo i un espectacle sense precedents i del que només podreu visualtizar-ne la meitat. Si voleu l'altre mitja haureu de deixar-nos un comentari del tipus "vull l'altre mitja, imbècil." Es valorarà originalitat.
Us vam avisar que ens feiem 2.0



14 noviembre 2006

el retorn del fill pròdig


El fill espiritual del neocalorrismo i ministre del Gato a la Terra torna a l'Apolo. Sí, només mitja hora, però si l'invites a una copa igual canta per tu sol. Fes la prova!








09 noviembre 2006

we go 2.0

loungegoesWEB20



We go 2.0 It's a pondered decision related to recent facts occured in Tarragona, something about Mr. Hakim Bey, his onthological anarchism and a misunderstood practical application by some amateur artists from our city...
But, what has all that to do with web 2.0? Well, it's all about tagging, folksonomies of art concepts, onthologies and the impossibility to make proper concept families... the unresolved difference between poetical anarchist ideas and sponsorised art practices. This collective, and its partners from the Ideas Association had decided to go forward and step into the abyss by talking english and emerge to a whole new world of unspeakable thingies... Join us.


25 octubre 2006

Dani Blanco

"El que en posar-nos a escriure perd notòriament la virginitat és el pensament que hipotèticament ens pensàvem tenir i els mitjans d´expressió de què il·lusòriament pensàvem disposar."
[Josep Pla, Quadern Gris]


Daniel Blanco ens explica aquí la solució que tenien els grafistes i publicistes per resoldre aquestes dificultats tan literàries

10 octubre 2006

Urbanisme situacionista i Digitàlia

" (...) What opportunities and dilemmas does a world of networked "things" pose for architecture and urbanism? What distinguishes the emerging urban sociality enabled by mobile technologies and wireless networks? What post-optimal design strategies and tactics might we propose for an age of responsive environments, smart materials, embodied interactions, and participatory networks? How might this evolving relation between people and "things" alter the way we occupy, navigate, and inhabit the city? (...) "
Llegiu més a Situated Technologies

27 septiembre 2006

Anna Belda 1972-2006

Informació sobre la festa d'acomiadament al flyer


flyer ana

Els que ens tenim per autistes, com deia l’Anna, passem hores i hores practicant el sa exercici de l’autocontemplació. Més que un exercici és una mètode de treball. Enfrontar-se amb una obra, una peça, és enfrontar-se amb una nova descripció d’un mateix. Al cap i a la fi una obra no és gaire cosa més que la presentació d’un mateix als demés a través d’una altra cosa, és a dir, una re-presentació. És per això que l’Anna, amb la seva impagable ironia de rompe i rasga, acabava concloent que tots els que enfocàvem les nostres peces a través de la re-presentació no érem del tot artistes... sinó absolutament autistes.

Per raons que tenen a veure amb l’espant i el dolor feia molts mesos que jo només practicava l’observació de fets palpables: els nens, la feina, els diners, la tele o les rebaixes, i havia deixat de banda la sana coprofàgia de la pràctica creativa. És a dir, no escrivia, havia decidit convertir-me en un autista de veritat.

Ara, a mida que es va notant el mal, el que s’instal·la després l’estranyament i l’espant, vaig recordant aquelles disquisicions delirants i greus que l’Anna tenia amb tots els seus novios i novies autistes sobre la condició autística que compartíem. Aquells discursos d’autojustificació eren, en si mateixos, el preàmbul de la seva pròxima re-presentació. Jo sóc això i això és el que faig. La idea, evidentment, era poder arribar a fer el que ella era o, si més no, representar-nos-ho.

El mal que fa això, com tots els mals de veritat, és ja una part del que serem a partir d’ara. L’Anna s’ha convertit en arte i parte del otro, per fer un acudit que sé que li agradaria.
No pel dolor de l’absència, estèril per ell mateix, sinó per la seva incorporació al que som i podem representar a través d’ell.

Jo només he estat capaç de recuperar un tros del meu diari per poder explicar-me amb la veracitat que neccessitava per enfocar aquest text. És la representació més sentida, l’única que puc explicar aquí.


27/ 2/02

Continuava conservant aquella bellesa feta amb ombres i angles rectes, i mentre em parlava no parava de massegar-se els cabells negres i brillants, que ara portava curts i greixosos de, suposava, la deixadesa a què invita la vida solitària de qui treballa per compta pròpia. Amb prou feines es distingia el verd dels ulls en aquella foscor matisada per la petita gamma de tons foscos que composava la seva cara. Ella estava bastant més borratxa que jo, i en els silencis que més ens feien patir, desviava la mirada buscant nois guapos entre les taules d el bar. M’havia citat per anar a veure no sé quina exposició d’art sonor que se celebrava al Centre de Cultura Contemporània a una hora massa anglesa per poder considerar-la una festa i massa tard per no poder permetre’ns arribar-hi borratxos. L’acidesa que em refregia les parets de l’estómac a cada glop de cervesa m’impedia seguir massa bé la conversa. Però tampoc imoprtava gaire, seguir-la. L’Anna mantenia un dels seus sol·liloquis sobre tenebroses fantasies sexuals on hi apareixien ginecòlegs fent revisions uterines. La cremor d’estómac se m’enfilava per les parets de l’esòfag mentre imaginava les atlètiques escenes que describia il·luminades per la lletosa llum blanca i els reflexes metàl·lics dels artilugis de la consulta.
Vam sortir d’allà amb la intenció de reconduir la conversa fent ús d’una cocteleria que convidés a d’altres fantasies. De seguida vam canviar d’idea donat l’estat dels nostres comptes corrents, i vam acabar en un d’aquells bars d’espelmes, barbuts fumadors de haix i música soul de putiferi que s’amaguen entre les catedrals de Barcelona. Hi havia parelles de cinquantons que semblàven acabats de sortir d’alguna agència de viatges o d’una gestoria explicant-se els progressos de les seves respectives teràpies conductistes. Ho sabia perquè més d’una vegada m’havia quedat fins tard, sol, parlant amb un d’aquells personatges envoltats d’una pavorosa àurea de mort o malaltia mental, i tots, curiosament, acabàven parlant del mateix, de la fase en què es trovaba la seva cura psiquiàtrica. Parlàven de somnífers i d’hipnòtics, de benzodiazepines i metabloquejants mentre es fotien vodkas amb taronja a glops compulsius.
Aquell dia amb l’Anna, a l’antro de la cera de colors escampada per les taules, crec que vam veure’ns una mica enmirallats en aquella gent i vam fugir buscant algun local amb llum vermella on mai no hi passés res, com el de la cançó. HEAVEN.

27 julio 2006

bon viatge


bolsademareo, originally uploaded by megaperl.

El colectiu sense ela geminada disposa de viatges pel mareig en totes les seves bosses de plaer.
Feu la vostra reserva en aquest mateix blog.

28 junio 2006


Electrocugat acaba de publicar el seu últim disc:
"Ladies Cocktail".


El dandisme és l'únic remei per a la nostalgia patològica





27 junio 2006

twilight singers feat. greg dulli
viernes 14 julio, barcelona sabado 15 julio, madrid

And you can dance...
for some inspiration!!!

Instrucciones para la espera:

Coger un vaso largo de tubo
Adornar con lima/limón
Dos hielos
60mls de Ginebra de calidad
nosotros preferimos bombay.
8mls de zumo de lima/limón
Completar con tónica al gusto
preferiblemente schweeppes,
una botella pequeña nada de
latas empezadas o soda.


La escucha de "powders burns" el último disco de twilight singers no es sólo altamente recomendada para hacer la espera más soportable sino que es completamente necesario para darle al cuerpo su dosis de rock soul necesaria.

13 junio 2006

En el nombre del padre

Aquest blog ha rebut una queixa de José El Pantanito, creador i propietari del nom comercial “Neocalorrismo”, que podeu consultar a la secció de comentaris del post titulat “el pare del neocalorrismo al somorrostru”.

Pantanito diu parlar en nom de l’organització del festival Rumba Tunning, i ens prevé de les possibles conseqüències que pot comportar en el futur per a Carles Mestre i els membres de la Sinfònica de Gavà si no eliminem l‘afirmació “Carles Mestre, el pare espiritual del Neocalorrismo”.

l’Associació de Idees lamenta sincerament aquest fet i demana disculpes a la persona o persones que puguin haver-se sentit ofeses per tal afirmació, i l'elimina de manera immediata i definitiva de la pàgina per evitar danys a terceres persones que no han tingut absolutament res a veure en la concepció i redacció del text.

De totes maneres, el Lounge Collective, l’Assiciació de Idees, el Chic de Reus i ONG Direct s’han reunit en sessió extraordinària per tal d’analitzar la situació i depurar responsabilitats en el cas que existissin. Aquestes són algunes de les conclusions a les que hem arribat al final de la sessió de treball.

1) L’Associació de Idees vol recordar el punts número 6 i 9 dels seus estatuts fundacionals, segons el quals:

“ 6) Les idees no són bones ni dolentes, però la seva consecució pot ser nefanda, per tant, les idees deixaran immediatament d'estar associades a l'Associació així que es materialitzin en un projecte o es concretin sota qualsevol fórmula.”

9) Les idees sustenten i finalitzen el sentit de l'Associació, o dit d'una antra manera, l'associació ni crea ni proposa idees, senzillament les té i ho celebra. L’associació es reserva el dret de rebutjar una idea si contradiu els punts 3, 6 i/o 7 del present estatut. “

2) El Chic de Reus lamenta que l’organització d’un festival relacionat amb el tunning s’ofengui per una referència innocent, completament lícita i absolutament legal, que no deriva en benefici econòmic propi ni per nosaltres ni per terceres persones, realitzada en un mitjà escrit no comercial ni professional, que de cap manera pretén ofendre ni difamar sinó que més aviat publicita via enllaç telemàtic la marca comercial del propietari del nom, ni pretén manllevar mèrits de neocalorro ni de pare de la criatura a ningú, sinó tan sols utilitzar terminología actual per a difondre esdeveniments actuals.

3) ONG Direct proposa emprendre accions legals per amenaces directes al Carles i a aquest blog i diu que coneix un advocat que ens ho faria bé de preu però que ja està molt ocupat amb el litigi pel nom comercial ONG Direct i que només li faltava aquesta. Es desestima la proposta

4) El Lounge Collective recomana a tots els seus lectors que escoltin música, llegeixin i follin, beguin amb moderació i diguin sempre el que pensin mentre no ofenguin ningú. Finalment, alça les celles i diu que sembla mentida que un no pugui escriure el que li surt dels collons en un blog personal sabent perfectament el que es fa perquè fa anys que s’hi dedica i que més val passar pàgina i que después de los truenos se agota el impulso y la osada ignorancia se torna paciencia, que això també té copyright però que podem citar textos d’altres mentre citem l’autor, i que l’enllaç electrònic dins la paraula Neocalorrismo es considera una cita.

El text era del Gato, el pare espiritual de la rumba catalana.

Pau Todó
editor

08 junio 2006

El fill del neocalorrismo al Somorrostru



Carles Mestre, el fill espiritual del Neocalorrismo, membre d'Azucarillo Kings i Ministre del Gato a la Terra, el bachelor-lounge més desitjat del barri de La Ribera ... l'Home, per davant i per darrera, presenta el proper dissabte el seu nou disc "Rumba y Delincuencia", la guia de viatje indispensable pels dumingueros de la rumba catalana.

Bambino, Los Amaya, Chichos, Peret, Chunguitos ... i Janette. Dissabte 10 de juny, Carles Mestre i La Sinfónica de Gavà
al Festival de Somorrostro.

06 junio 2006

Cuando uno esta apartado del mundo suele pensar que no se escriban buenos libros, que no salgan discos de calidad y que los grupos no salgan de gira. Cuando uno esta apartado del mundo tiene la sensación de que lo único que ocurren son desgracias. Sabemos que no es asi, que Paul Auster continua escribidiendo, Barry Adamson publicando discos y que decenas de grupos nos han visitado o visitaran en breve.
Alex Toth
June 25, 1928 - May 27, 2006