via Jóvenes Verdes

"(...) La primera acción que van a llevar a cabo es que la Plataforma se constituya como asociación con personalidad jurídica propia..."

L'Associació de Idees no sap si està d'acord amb la campanya
contra el partit que li sobra un O i sembla decidit a desfer-se de la S per acabar convertint-se en una altra societat general... en qualsevol cas l'AdI brinda amb cacaolat (que és més català que el cava) per la iniciativa de convertir una Plataforma en una associació amb personalitat pròpia.

Només volem afegir que nosaltres fa temps que ho fem i ens va molt malament.

Per cert, a ningú se li ha acudit fer una campanya per apuntar-se en massa a la SGAE sota la premisa que tots som autors i tots volem cobrar?

foto via La Casa del Tio Sain

article de baquia.com

Canonizados, al fin

Finalmente sucedió: a partir del mes que viene, cada vez que compremos un soporte de almacenamiento digital nos estaremos identificando como potenciales delincuentes, y pagaremos por ello la tasa establecida para purgar nuestros delitos, los cometamos o no.

Es curioso que un gobierno como el del PSOE, que en sus casi cuatro años de mandato ha sacado adelante numerosas iniciativas ?sociales?, se decida ahora, a poco más de tres meses de las elecciones, a llevar hasta sus últimas consecuencias una medida tremendamente impopular. Frente al clamor de millones de usuarios y la oposición de un Partido Popular que se ha apuntado al carro de la supresión del canon ante la posibilidad de arañar unos miles de votos con este asunto (aunque sólo hace unos días daba la impresión de que no se enteraba ni de lo que votaba), el PSOE ha hecho oídos sordos a todas las protestas y razonamientos, lanzándose al vacío impositivo en un escenario en el que el bolsillo de los españoles ya está más que dolorido.

¿Qué poderosísimos mecanismos persuasivos manejará la SGAE para haber logrado ?convencer? al gobierno de la necesidad de imponer este canon? Asusta pensarlo. Opine sobre este tema.

Bon Vivant records

Pop a Porter VOL 2
la reco del segell que més fa per la teva felicitat underground

Filsh

L'eina 2.0 definitiva per sortir d'internet d'una puta vegada

(baixa vídeos d'internet en el format que t'interessi)

me rompo

burro

Associació de Idees ref nº 17-12-07/324:

"el burro català es mira el panorama internacional. Diu "som una nació" i continua menjant palla mentre les bales xiulen a les seves orelles de burro. "

Verbotomy

Un camí literal cap a la subversió del llenguatge, el principi de totes les coses. Totes les revolucions obliguen a pensar.

Click To Play

Abstractor instantly transforms intrusive video billboards into enjoyable public art. See how it's done! Visit Abstractor.tv for more info.

Xina lounge

material gràfic per a la subversió publicitària elegant

gracias (cuántas van?) Dioni

MAN RAY VS LES NEGRESSES VERTES
Uploaded by trYbeKa

Com que no saps de què parlo? Culture Jamming!... Adbisting! ... Billboard Liberation!

yo quiero uno de estos

Subvert, create and enjoy!

clica

comunicat nº13

RENFE.
Enllaços relacionats i patrocinats per l'Associació de Idees:

1. Descarrega't aquí el text complet de "We, the Media" en versió castellana
2. Descobreix aquí el moviment anarquista celebratori transnacional "Reclaim the Streets"
3. Apunta 4 idees sobre intervenció de la identitat corporativa aquí
4. Mira que divertit i últil pot arribar a ser reclamar l'espai públic de la teva ciutat aquí
5. Pensa que no és tan complicat aquí

L'Associació de Idees recorda a tots els lectors d'aquest post que la mala consecució d'una bona idea pot ser nefanda, però igualment defensa i promou la idea de recuperar els espais públics. L'AdI pensa que els transports públics són un No-Espai públic que circula sobre un espai públic. (Un altre dia explicarem que és un No-Espai).
Finalment, recordem a tots els usuaris lounge dels transports públics de l'àrea del Baix Camp que l'estació de Reus és un lloc molt cool per muntar flshmobs i festes reclaim the streets, que un cóctel party també pot ser un sound system i que ens deuen uns quanst viatges gratis amb l'Ave.

Veig tanta insostenibilitat al meu voltant... !

-gracias comentaloquequieras una vez plus-

I wanna be adored

Music for one apartment and six drummers
Uploaded by naly

Simulacro perfecto.

" (...) Organice usted un falso hold-up. Asegúrese de que sus armas sean totalmente inofensivas y utilice un rehén cómplice a fin de que ninguna vida sea puesta en peligro (pues de lo contrario acabará en la cárcel). Exija un rescate y procure que la operación alcance la mayor resonancia.
En suma, intente que el asunto resulte “verdadero” para poder poner a prueba la reacción del sistema ante un simulacro perfecto. No va usted a lograrlo: su red de signos artificiales se liará inextricablemente con elementos reales (un policía disparará de verdad; un cliente del banco se desvanecerá y morirá de un ataque cardíaco; puede que incluso le paguen el rescate.)
Total, que sin haberlo querido, se encontrará usted inmerso de lleno en lo real –una de cuyas funciones es precisamente la de devorar toda tentativa de simulación. "

Jean Baudrillard, "Cultura y simulacro", Ed. Kairós, 1978.

Festival de Psicogeografia del 13 al 16 de setembre 2007 a NY

Conflux is the annual NYC festival for contemporary psychogeography where international artists, technologists, urban adventurers and the public put investigations of everyday city life into practice on the streets.

Conflux

T.A.Z. Zona Temporalmente Autónoma (vídeo)

poema 0.1

lore ipsum lore ipsum
lore ipsum
ipsumlore ipsum

lore ipsum Lore ipsum...

Lo.Co
29-8-07

Yo Yo Tú No és una intervenció multi-egocèntrica en línia i paper que ha alçat ahs i ohs de voluptuositat entre els membres de l'Associació de Idees en la seva última junta ordinària. Les semblances sempre són odioses, i descobrir que no estem sols no ens ha fet mai cap gràcia. Per tant, repudiem d'entrada qualsevol afinitat, similitud o insana rivalitat amb aquest altre col·lectiu egolatra. Senzillament, celebrem amb elegant displicència la seva reafirmació neuròtica.

report no.: 037
informant: Richie 1998 (102)
location: Berlin

Charlotte Stieglitz was so convinced of its [the Romantic cult of death's] power that she stabbed herself in her Berlin house so that her husband could write better poetry; sadly it did not work.

Charlotte Stieglitz estava tan convençuda del seu poder (el culte romantic a la mort) que es va suicidar apunyalant-se a la seva casa de Berlín perquè el seu marit pugués escriure millor poesia; malhauradament no va funcionar.

En vista del trist final del Tauró del Miracle, l'Associació de Idees decideix enviar un report a la International Necronautical Society informant dels fets i fent una lectura pública de 13 poemes el dia 20 de setembre a les 22:30 a la plaça de l'Escorxador. Taurons suicides i poesia romàntica contra l'espectacularització dels oceans.

La imatge correspon al diàleg sense mans que manté el Lounge Collective amb la societat civil. Es pot apreciar el nostre natural interès pel tercer sector i la importància que donem a l'ús de les noves tecnologies.
Som així. Un satèl·lit en l'òrbita del bon gust explorant la trajectòria de les tendències que ens amenacen des de l'espai ignot.
Manteniu-vos connectats.

we're back

La Inevitable Plàstica Explosiva del Lounge Collective ha tornat per vetllar la burocràcia amable de la cultura oficial.

Una desaforada onada d’esdeveniments a la ciutat imperial, que s’inicia amb la gratuïtat repentina de mil zones blaves, ara una mica més rojes, ens obliga a reorganitzar la cèdula escindida durant la Xa Assamblea Nacional de l’Assosciació de Idees per tal de parar els peus a les hordes socialistes abans no comencin a retirar subvencions fins a desinstitucionalitzar definitivament les entitats culturals nacionals.

Prou! Nosaltres diem prou a les agressions de la burgesia benpensant neolliberal que pretén convertir la imperial runa de la nostra cultura en un putiferi il·lustrat. Plàstica explosiva, terrorisme poètic i decadència dandista contra el discret encant dels socialistes!

ARTECONTEXTO

l'Assosiació de Idees salta a les 3 dimensions de la realitat desigual.

Gràcies a tots.

http://www.artecontexto.com/www/014/ciber_esp.pdf

Billie Holiday "God bless the child"

What kind of love, Lou!!!!????

Some kinds of love
Marguerita told tom
Between thought and expression lies a lifetime
Situations arrive because of the weather
And no kinds of love
Are better than others

Some kinds of love
Marguerita told tom
Like a dirty french novel
The absurd courts the vulgar
And some kinds of love
The possibilites are endless
And for me to miss one
Would seem to be groundless

I heard what you said
Marguerita heard tom
And of course you're not charmless
For a bore is a straight line
That finds a wealth in division
And some kinds of love
Are mistaken for vision

Put jelly on your shoulder
Let us do what you fear most
That from wich you recoil
But which still makes your eyes moist

Put jelly on your shoulder
Lie down on the carpet
Between thought and expression
Let us now kiss the culprit

I don't know just what it's all about
Put on your red pajamas and find out

Lou Reed, 1967

Carles Mestre & La Sinfónica de Gavà
Concert al Second Life
Calamaro Planet, dimarts 20 a les 21.00

la perla

LA PERLA

Decreixement

Un amic em preguntava que quina vida és "més real", la que et deixes per guanyer-te-la o la que fas per sentir que no l'estàs despilfarrant.
D'una altra manera: quina és la feina que et defineix i et posiciona, l'autèntica, la "real"; la capullada X que fas durant 35'5 hores setmanals per pagar el rebut de l'ADSL, o la que fas de vegades fins i tot cobrant. En una t'hi deixes la pell i a l'altra et guanyes la Vida.
Plego, ho deixo. Canvio de feina, em busco la vida.

http://sostenibilidad.com.es/decreixement

Justícia Poètica

Eròtica catalana

Pervasive and Locative Media

Una sopa de conceptes on es barreja la psicogeografia situacionista, la web geoespacial i la 2.0 del clan O'Reilly, els auguris apocalíptics de Gilles Deleuze sobre les noves formes de control social, i la teoria dels Espais Híbrids del nostre ínclit tecnòfil Manel Castells... és a punt de convertir-se en una autèntica web based reality de possibilitats sorprenents. Democràcies virtualment participatives com les que proposa el grup terrorista del Second Life , objectes quotidians empaltats de transmissors RDFI , telèfons amb GPS i connexió de banda ampla que sempre sabran on són, d'on vénen i on van les persones que els porten o els usuaris que els consumeixen...

per una democràcia virtual

L'Exèrcit d'Alliberament de Second Life (SLLA) és una organització virtualment armada que reclama una democracia participativa virtual.

Second Life Liberation Army

Locative Media (III)

Locative Media (II)

Meaning is to language what soup is to a fork

socialfiction.org

A l'últim número del Journal of Political Economy de la University of Chicago Press hi apareix un estudi titulat "The effect of file sharing on record sales: an empirical analysis" que demostra que baixar música no afecta la venda de discos.
Ens agrada que a la introducció es doni les gràcies al "suport aural" dels Massive Attack.
L'Associació de Idees decideix fer pública la URL del PDF perquè tothom es pugui descarregar l'estudi, amb la secreta esperança de poder demostrar empíricament algun dia que l'intercanvi lliure de coneixement a través d'internet no té res a veure amb l'estupidizació progressiva del gènere humà.
Podeu descarregar l'estudi en PDF des d'aquí

Locative Media

I actually can imagine a world without me

1. the context
2. the list
3. the hybrid space
4. the game
   

INVITO AL CINE

(no és conya)

Si la plataforma pel Consell de les Arts té un blogspot tan cutre com aquest,
amb una feina tan guapa com "(...) decidir el destino de las ayudas que el Govern concede a la promoción de la creación artística y cultural...", el Lounge Collective s'apunta a última hora i proposa, també, la creació d'una plataforma pel Consell de l'Habitatge, del Treball i la Sanitat.

Com no se'ns havia acudit abans??!!

Merry Xmas, General !!

Preciosisme situacionista (II)

Enciclopèdia de Barcelona

Estimado lector:

el Grupo Editorial de la Associació de Idees quiere celebrar la Navidad con usted.
Para ello, nos complace obsequiarle con el primer tomo de la única Enciclopedia de Barcelona on-line del mercado, realizada por el Institut d'Estudis Sempronio de Barcelona .
¡Y DE FORMA TOTALMENTE GRATUITA!

l'Enciclopèdia de Barcelona

Nunca hasta hoy (por extraño que parezca) se le había ocurrido a nadie elaborar una obra de consulta tan básica como esta.
¡¡¿¿NO ES INCREÍBLE??!!
Empiece a disfrutar hoy mismo del conocimiento libre y gratuito sobre su ciudad natal o adoptiva... Ah! Y no estamos subvencionados ni pertenecemos a ninguna entidad cultural oficial.
¡¡COMPLETA GARANTÍA!!

Fundación adopte un escritor

el retorn del fill pròdig

El fill espiritual del neocalorrismo i ministre del Gato a la Terra torna a l'Apolo. Sí, només mitja hora, però si l'invites a una copa igual canta per tu sol. Fes la prova!

we go 2.0

We go 2.0 It's a pondered decision related to recent facts occured in Tarragona, something about Mr. Hakim Bey, his onthological anarchism and a misunderstood practical application by some amateur artists from our city...
But, what has all that to do with web 2.0? Well, it's all about tagging, folksonomies of art concepts, onthologies and the impossibility to make proper concept families... the unresolved difference between poetical anarchist ideas and sponsorised art practices. This collective, and its partners from the Ideas Association had decided to go forward and step into the abyss by talking english and emerge to a whole new world of unspeakable thingies... Join us.

Dani Blanco

"El que en posar-nos a escriure perd notòriament la virginitat és el pensament que hipotèticament ens pensàvem tenir i els mitjans d´expressió de què il·lusòriament pensàvem disposar."
[Josep Pla, Quadern Gris]


Daniel Blanco ens explica aquí la solució que tenien els grafistes i publicistes per resoldre aquestes dificultats tan literàries

Urbanisme situacionista i Digitàlia

" (...) What opportunities and dilemmas does a world of networked "things" pose for architecture and urbanism? What distinguishes the emerging urban sociality enabled by mobile technologies and wireless networks? What post-optimal design strategies and tactics might we propose for an age of responsive environments, smart materials, embodied interactions, and participatory networks? How might this evolving relation between people and "things" alter the way we occupy, navigate, and inhabit the city? (...) "

Llegiu més a Situated Technologies

COPYLEFT

Cliqueu aquí per tenir el manual del Copyleft

Click Here to Share Your Music

Anna Belda 1972-2006

Informació sobre la festa d'acomiadament al flyer

Els que ens tenim per autistes, com deia l’Anna, passem hores i hores practicant el sa exercici de l’autocontemplació. Més que un exercici és una mètode de treball. Enfrontar-se amb una obra, una peça, és enfrontar-se amb una nova descripció d’un mateix. Al cap i a la fi una obra no és gaire cosa més que la presentació d’un mateix als demés a través d’una altra cosa, és a dir, una re-presentació. És per això que l’Anna, amb la seva impagable ironia de rompe i rasga, acabava concloent que tots els que enfocàvem les nostres peces a través de la re-presentació no érem del tot artistes... sinó absolutament autistes.

Per raons que tenen a veure amb l’espant i el dolor feia molts mesos que jo només practicava l’observació de fets palpables: els nens, la feina, els diners, la tele o les rebaixes, i havia deixat de banda la sana coprofàgia de la pràctica creativa. És a dir, no escrivia, havia decidit convertir-me en un autista de veritat.

Ara, a mida que es va notant el mal, el que s’instal·la després l’estranyament i l’espant, vaig recordant aquelles disquisicions delirants i greus que l’Anna tenia amb tots els seus novios i novies autistes sobre la condició autística que compartíem. Aquells discursos d’autojustificació eren, en si mateixos, el preàmbul de la seva pròxima re-presentació. Jo sóc això i això és el que faig. La idea, evidentment, era poder arribar a fer el que ella era o, si més no, representar-nos-ho.

El mal que fa això, com tots els mals de veritat, és ja una part del que serem a partir d’ara. L’Anna s’ha convertit en arte i parte del otro, per fer un acudit que sé que li agradaria.
No pel dolor de l’absència, estèril per ell mateix, sinó per la seva incorporació al que som i podem representar a través d’ell.

Jo només he estat capaç de recuperar un tros del meu diari per poder explicar-me amb la veracitat que neccessitava per enfocar aquest text. És la representació més sentida, l’única que puc explicar aquí.


27/ 2/02

Continuava conservant aquella bellesa feta amb ombres i angles rectes, i mentre em parlava no parava de massegar-se els cabells negres i brillants, que ara portava curts i greixosos de, suposava, la deixadesa a què invita la vida solitària de qui treballa per compta pròpia. Amb prou feines es distingia el verd dels ulls en aquella foscor matisada per la petita gamma de tons foscos que composava la seva cara. Ella estava bastant més borratxa que jo, i en els silencis que més ens feien patir, desviava la mirada buscant nois guapos entre les taules d el bar. M’havia citat per anar a veure no sé quina exposició d’art sonor que se celebrava al Centre de Cultura Contemporània a una hora massa anglesa per poder considerar-la una festa i massa tard per no poder permetre’ns arribar-hi borratxos. L’acidesa que em refregia les parets de l’estómac a cada glop de cervesa m’impedia seguir massa bé la conversa. Però tampoc imoprtava gaire, seguir-la. L’Anna mantenia un dels seus sol·liloquis sobre tenebroses fantasies sexuals on hi apareixien ginecòlegs fent revisions uterines. La cremor d’estómac se m’enfilava per les parets de l’esòfag mentre imaginava les atlètiques escenes que describia il·luminades per la lletosa llum blanca i els reflexes metàl·lics dels artilugis de la consulta.
Vam sortir d’allà amb la intenció de reconduir la conversa fent ús d’una cocteleria que convidés a d’altres fantasies. De seguida vam canviar d’idea donat l’estat dels nostres comptes corrents, i vam acabar en un d’aquells bars d’espelmes, barbuts fumadors de haix i música soul de putiferi que s’amaguen entre les catedrals de Barcelona. Hi havia parelles de cinquantons que semblàven acabats de sortir d’alguna agència de viatges o d’una gestoria explicant-se els progressos de les seves respectives teràpies conductistes. Ho sabia perquè més d’una vegada m’havia quedat fins tard, sol, parlant amb un d’aquells personatges envoltats d’una pavorosa àurea de mort o malaltia mental, i tots, curiosament, acabàven parlant del mateix, de la fase en què es trovaba la seva cura psiquiàtrica. Parlàven de somnífers i d’hipnòtics, de benzodiazepines i metabloquejants mentre es fotien vodkas amb taronja a glops compulsius.
Aquell dia amb l’Anna, a l’antro de la cera de colors escampada per les taules, crec que vam veure’ns una mica enmirallats en aquella gent i vam fugir buscant algun local amb llum vermella on mai no hi passés res, com el de la cançó. HEAVEN.

El vídeos del Lounge Collective

bon viatge

bolsademareo, originally uploaded by megaperl.

El colectiu sense ela geminada disposa de viatges pel mareig en totes les seves bosses de plaer.
Feu la vostra reserva en aquest mateix blog.

(Well, don't you know)
That's the sound of the men working on the chain gang
That's the sound of the men working on the chain gang

All day long they're singing (hooh! aah! 4x)

Electrocugat acaba de publicar el seu últim disc:

"Ladies Cocktail".

El dandisme és l'únic remei per a la nostalgia patològica

twilight singers feat. greg dulli
viernes 14 julio, barcelona sabado 15 julio, madrid
And you can dance...
for some inspiration!!!
Instrucciones para la espera:

Coger un vaso largo de tubo
Adornar con lima/limón
Dos hielos
60mls de Ginebra de calidad
nosotros preferimos bombay.
8mls de zumo de lima/limón
Completar con tónica al gusto
preferiblemente schweeppes,
una botella pequeña nada de
latas empezadas o soda.La escucha de "powders burns" el último disco de twilight singers no es sólo altamente recomendada para hacer la espera más soportable sino que es completamente necesario para darle al cuerpo su dosis de rock soul necesaria.

En el nombre del padre

Aquest blog ha rebut una queixa de José El Pantanito, creador i propietari del nom comercial “Neocalorrismo”, que podeu consultar a la secció de comentaris del post titulat “el pare del neocalorrismo al somorrostru”.

Pantanito diu parlar en nom de l’organització del festival Rumba Tunning, i ens prevé de les possibles conseqüències que pot comportar en el futur per a Carles Mestre i els membres de la Sinfònica de Gavà si no eliminem l‘afirmació “Carles Mestre, el pare espiritual del Neocalorrismo”.

l’Associació de Idees lamenta sincerament aquest fet i demana disculpes a la persona o persones que puguin haver-se sentit ofeses per tal afirmació, i l'elimina de manera immediata i definitiva de la pàgina per evitar danys a terceres persones que no han tingut absolutament res a veure en la concepció i redacció del text.

De totes maneres, el Lounge Collective, l’Assiciació de Idees, el Chic de Reus i ONG Direct s’han reunit en sessió extraordinària per tal d’analitzar la situació i depurar responsabilitats en el cas que existissin. Aquestes són algunes de les conclusions a les que hem arribat al final de la sessió de treball.

1) L’Associació de Idees vol recordar el punts número 6 i 9 dels seus estatuts fundacionals, segons el quals:

“ 6) Les idees no són bones ni dolentes, però la seva consecució pot ser nefanda, per tant, les idees deixaran immediatament d'estar associades a l'Associació així que es materialitzin en un projecte o es concretin sota qualsevol fórmula.”

9) Les idees sustenten i finalitzen el sentit de l'Associació, o dit d'una antra manera, l'associació ni crea ni proposa idees, senzillament les té i ho celebra. L’associació es reserva el dret de rebutjar una idea si contradiu els punts 3, 6 i/o 7 del present estatut. “

2) El Chic de Reus lamenta que l’organització d’un festival relacionat amb el tunning s’ofengui per una referència innocent, completament lícita i absolutament legal, que no deriva en benefici econòmic propi ni per nosaltres ni per terceres persones, realitzada en un mitjà escrit no comercial ni professional, que de cap manera pretén ofendre ni difamar sinó que més aviat publicita via enllaç telemàtic la marca comercial del propietari del nom, ni pretén manllevar mèrits de neocalorro ni de pare de la criatura a ningú, sinó tan sols utilitzar terminología actual per a difondre esdeveniments actuals.

3) ONG Direct proposa emprendre accions legals per amenaces directes al Carles i a aquest blog i diu que coneix un advocat que ens ho faria bé de preu però que ja està molt ocupat amb el litigi pel nom comercial ONG Direct i que només li faltava aquesta. Es desestima la proposta

4) El Lounge Collective recomana a tots els seus lectors que escoltin música, llegeixin i follin, beguin amb moderació i diguin sempre el que pensin mentre no ofenguin ningú. Finalment, alça les celles i diu que sembla mentida que un no pugui escriure el que li surt dels collons en un blog personal sabent perfectament el que es fa perquè fa anys que s’hi dedica i que més val passar pàgina i que después de los truenos se agota el impulso y la osada ignorancia se torna paciencia, que això també té copyright però que podem citar textos d’altres mentre citem l’autor, i que l’enllaç electrònic dins la paraula Neocalorrismo es considera una cita.

El text era del Gato, el pare espiritual de la rumba catalana.

Pau Todó
editor

El fill del neocalorrismo al Somorrostru

Carles Mestre, el fill espiritual del Neocalorrismo, membre d'Azucarillo Kings i Ministre del Gato a la Terra, el bachelor-lounge més desitjat del barri de La Ribera ... l'Home, per davant i per darrera, presenta el proper dissabte el seu nou disc "Rumba y Delincuencia", la guia de viatje indispensable pels dumingueros de la rumba catalana.

Bambino, Los Amaya, Chichos, Peret, Chunguitos ... i Janette. Dissabte 10 de juny, Carles Mestre i La Sinfónica de Gavà
al Festival de Somorrostro.

Cuando uno esta apartado del mundo suele pensar que no se escriban buenos libros, que no salgan discos de calidad y que los grupos no salgan de gira. Cuando uno esta apartado del mundo tiene la sensación de que lo único que ocurren son desgracias. Sabemos que no es asi, que Paul Auster continua escribidiendo, Barry Adamson publicando discos y que decenas de grupos nos han visitado o visitaran en breve.

Alex Toth
June 25, 1928 - May 27, 2006

TAGS, TAGS, TAGS

The Lounge Collective presents

VIDEO TAG








an audiovisual semiotic thingie with black'n'white decadence and spare words like exotica lounge decadent retro vintage erotica burlesque pin-up sexy stripper variety show lingerie antique lounge collective camp sensual adult girls dandy dandism spanking elegance bachelor naughty fifties mambo cha cha cha ...

Les calcetes de la princesa

iFuck

una abraçada a tots els familiars i amics

Miss i Mr. Nació Catalana

Sílvia Massó, de Reus. Miss "Nació Catalana" 2006. L'entrecomillat és cosa de l'editorial.

Davant la petarderia de la política toponímica actual, proposem Miss Imperial Tárraco o Miss Corona d'Aragó, Míster III Reich i Míster Reinos Taifas que convocarà El Chic de Reus properament.

Cortázar, l'inventor del "post" ?

INSTRUCCIONES PARA CANTAR

Empiece por romper los espejos de su casa, deje caer los brazos, mire vagamente la pared, olvídese. Cante una sola nota, escuche por dentro. Si oye (pero esto ocurrirá mucho después) algo como un paisaje sumido en el miedo, con hogueras entre las piedras, con siluetas semidesnudas en cuclillas, creo que estará bien encaminado, y lo mismo si oye un río por donde bajan barcas pintadas de amarillo y negro, si oye un sabor de pan, un tacto de dedos, una sombra de caballo.
Después compre solfeos y un frac, y por favor no cante por la nariz y deje en paz a Schumann.

(Julio Cortázar, Historias de Cronopios y Famas)

Le Petit Ramon a TGN

lounge & respect

Book Burning
Just do it!!!

ESPATARRADES

Després de firmar l’últim manifest estetitzant i brindar per l’edició en tapa dura del nostre Gran Cuentu Chinu, els progres lletraferits de la Societat del Seny i el Coneixement ens miren amb cara comprensiva quan ens veuen a les estadístiques de l’atur i la falta d’habitatge.

La generació més ben preparada de la Història Nacional Catalana de Catalunya és la que menys feina troba i la que menys es queixa. Som comprensius, som entenimentats, som flexibles: estem espatarrades com gosses agraïdes.
Per això paguem el finançament clar i català dels nostres governants, cuidem dels nostres grans fent-nos vells a la mateixa casa i fem botellóns en comptes de vagues generals. Ara que hi penso, la precarietat laboral segur que és cosa dels castellans, com l’especulació immobiliària o la falta de places de guarderia.

Ara que ja tenim l’Estatut, fem la Reforma Laboral Nacional Catalana de Catalunya.
En l’apartat de les definicions que tan ens agrada, proposo canviar allò de la “flexibilitat laboral” per “espatarrada laboral”.
El SOC i el CIDEM haurien d’obrir línies d’ajut a la “Contractació Espatarrada” en el marc del Gran Pacte per l’Ocupació Espatarrada Nacional Catalana de Catalunya aplicant minuciosament les més sofisticades tendències en Bussiness Intelligence acabades de coure als think tanks del Districte 22@.
Així, l’insigne i universal Empresari Nacional Català de Catalunya podrà fer-nos treballar de 8 a 20h netejant vidres o agafant el telèfon mentre es calenta els collons amb les nostres llicenciatures i "mestratges" espatarrats.

Nosaltres, ciutadans responsables i compromesos amb la participació democràtica, continuarem firmant documents idiotes que no serveixen per res però que són espetarrantment republicans i guays, ens cagarem en la puta mare d’uns feixistes que fa 40 anys que són morts i serem comprensius i assenyats quan s’aprovi la reforma laboral el mes que ve.

Properament a Tarragona

Roberto:

It is a sad and beautiful world.

Zack:

Yeah, it's a sad and beautiful world buddy.

Entre Gazebo i Adriano Celentano, Pérez Prado i Gary Low, Zack i Jack, el dandisme italià dels vuitanta i l'americà dels cinquanta... Barcelonne et Tarragonne es troben aquesta primavera per a celebrar discretament l'emergència d'una avantguarda que no deixa ressaca ni números de telèfon al matí següent.

Benvinguts a les sessions Down by Lounge de Danny Bianco & The Lounge Collective.

Procheinement à Tarragonne.

Danny Bianco

http://chartreusetarragona.blogia.com/

El color d'aquest link es diu "Chartreuse 3"

track list

Neo-Quicas i Pubilles Tunejades.
La nova Cultura Juvenil i Nacional de Catalunya.

El recent fenòmen sociològic conegut com "neo-rural" comença a generar formes pròpies d'expressió en l'àmbit de la cultura juvenil catalana a comarques.

La des-centralització i la cohesió territorial han estat dues premises fonamentals sobre les que el Govern autonòmic (encara) de Catalunya ha articulat pràcticament totes les seves actuacions polítiques dels últims vint anys. L'agilitat i eficiència en la gestió del país passava per la delegació de competències cap a les administracions locals. El greuge comparatiu amb La Capital, i l'evident saturació i conseqüent inoperància de Barcelona com a seu central de TOT, conjuntament amb la deriva de les funcions de la ciutat que des del 92 ha passat a exercir de parc temàtic petardo i carero, rollo porters de discoteca i creatius publicitaris fent fòrum, ha traslladat la qüalitat de vida més enllà del peatge de Martorell.

Si bé el "neo-ruralisme" és un accident sociològic àmpliament estudiat amb sòlides explicacions econòmiques i demogràfiques, i les elevades raons polítiques de la "cohesió territorial" amaguin més i millors sistemes "d'apropament al ciutadà", la cultura juvenil, un cop més, no s'ha enterat de res i fot el que li surt del forro dels collons. Visca.

La reacció dermatològica dels joves neo-rurals davant tota la milonga de la cultura digital, la globalització i el tripartit no ha estat la resposta contra-cultural que sol associar-se als moviments juvenils... Com si una cosa tan abstracta com "els moviments juvenils" tinguéssin el do de la resposta, però bé...
Si la tonteria fashion-FAD-skater-sónar-trendy dels Joves-Macba és la resposta contra-cultural al "Movimiento Cocacola" i "Operación Triunfo", la resposta espontània dels nous joves de comarques, tradicionalment més polititzats i menys peliculeros que els de ciutat, ha estat el que anomenarem "Neo-Quicas i Pubilles Tunejades", una mescla molt interessant de mass-culture americana i tradicional catalana amb resultats fenomenològics sorprenents i dignes d'estudi.

El "Departament de Moda Joven" de l'Associació d'Idees, treballant de forma trans-departamental amb les oficines de la ONG Direct i La Corporación Dermoestética, coordinades i supervisades per la Secretaria General del Lounge Collective, ha portat a terme l'elaboració del blog "El Chic de Reus" per tal de fer una demostració de pirotècnia burocràtica a l'alçada dels millors estudis sociològics oficials, on ningú no sabrà mai qui estudia què a canvi d'un sou que no sabem d'on surt.
Per acabar de fer-ho gros, el contingut d'aquesta diagnòsi de la realitat juvenil farà posar verds d'enveja els departaments més absurds i transversals de la Generalitat, i probablement obri noves vies d'estudi que requeriran nous pressupostos, oficines i departaments.
Quan arribi aquest moment, exigirem la nostra pròpia auxiliar administrativa.

El Lounge Collective adverteix que el contingut d'aquest estudi està subjecte a les lliures associacions d'idees de l'Associació d'Idees i que, per tant, pot semblar una tonteria, adhuc ofendre certes sensibilitats:
¡¡PORQUE SOMOS FABRICANTES!!

Benvinguts a:

EL CHIC DE REUS

cartell apòcrif nº 3: "Llengua i Tradició"

modernitat o preservació?

cartell apòcrif nº 2: " La Verge! "

dispara, pastoreta!

la pastoreta se'ns ha fet gran

Per damunt de tot, bon gust ì mesurada sofisticació: EL CARTELL DE LES FESTES DE LA MISERICÒRDIA fa una erògena associació d'idees entre de La Pubilla Sumisa i la Rosa Oberta iVermellota, la candidesa diligent d'una pastoreta maquetona i la celebració assenyada del Triomf de la bona Voluntad Botiguera... en definitiva, la representació gràfica d'una ciutat que es ven amb coqueteria cursi i el flu nebulós d'un somni proto-pornogràfic.

En homenatge a la Nostrada Cabrera del Baix Camp, el Lounge Collective ha elaborat una col·lecció de voluptuoses pastoretes que anirem publicant al llarg de les Festes de La Cori.

Felicitats, cabreta

música per mirar la radio

Properament a l'aire, davant del mar, per fer emergir l'escena subterrània de la ciutat amb sentiment oceànic .

"Breakbeats at Tiffany's"
(en construcció)

2046: new post lounge...

o el temps inmòbil de quan sospiren els dandis

Sí, arribem una mica tard. Ja ho té això, ser lounge.

El temps i els temps, la memòria i la melanconia, l'obstinació en l'inmobilisme.

Avui re-obrim l'únic blog lounge de Tarragona amb aquest nou post: un lounge new post.

La intenció continua sent la mateixa, mirar de reflectir la lamentable situació catacúmbico-lechuguina de l'escena emergent de Tarragona amb l'elegància intrascendent dels cercles de fum.

Som a l'habitació 2046, mirant com es desfan les formes.

Fumant al llit amb l'esmokin posat.

De fons s'escolten gralles i pregons que fomenten la dolenteria immanent dels records inventats per a una fantasia patriòtica.

Quina falta d'imaginació, quina poca elegància.

(sospir) ... el temps perdut i la seva recerca proustiana...

Apunto a la llibreta:

"Iidea per un post: la relació entre la madalena de Proust i els calçots. Sucar i inventar records.

(sospir) (cercle de fum)

Arribem tard perquè el paisatge ens ha entretingut.

Som dandis in love fent Break-beat at Tiffany's.

El Lounge Collective escull la película 2046 de Wong Kar Wai com a representació espectacular dels manifestos del dandisme ontològic i decideix incloure-la en el seu Top-Cool de referents imprescindibles per a ser un artista emergent, elegant i decadent.

Som entretinguts, volem ser mantinguts