22 octubre 2007

comunicat nº13

RENFE.
Enllaços relacionats i patrocinats per l'Associació de Idees:


  1. Descarrega't aquí el text complet de "We, the Media" en versió castellana
  2. Descobreix aquí el moviment anarquista celebratori transnacional "Reclaim the Streets"
  3. Apunta 4 idees sobre intervenció de la identitat corporativa aquí
  4. Mira que divertit i últil pot arribar a ser reclamar l'espai públic de la teva ciutat aquí
  5. Pensa que no és tan complicat aquí

L'Associació de Idees recorda a tots els lectors d'aquest post que la mala consecució d'una bona idea pot ser nefanda, però igualment defensa i promou la idea de recuperar els espais públics. L'AdI pensa que els transports públics són un No-Espai públic que circula sobre un espai públic. (Un altre dia explicarem que és un No-Espai).
Finalment, recordem a tots els usuaris lounge dels transports públics de l'àrea del Baix Camp que l'estació de Reus és un lloc molt cool per muntar flshmobs i festes reclaim the streets, que un cóctel party també pot ser un sound system i que ens deuen uns quanst viatges gratis amb l'Ave.

17 septiembre 2007

Simulacro perfecto.


" (...) Organice usted un falso hold-up. Asegúrese de que sus armas sean totalmente inofensivas y utilice un rehén cómplice a fin de que ninguna vida sea puesta en peligro (pues de lo contrario acabará en la cárcel). Exija un rescate y procure que la operación alcance la mayor resonancia.
En suma, intente que el asunto resulte “verdadero” para poder poner a prueba la reacción del sistema ante un simulacro perfecto. No va usted a lograrlo: su red de signos artificiales se liará inextricablemente con elementos reales (un policía disparará de verdad; un cliente del banco se desvanecerá y morirá de un ataque cardíaco; puede que incluso le paguen el rescate.)
Total, que sin haberlo querido, se encontrará usted inmerso de lleno en lo real –una de cuyas funciones es precisamente la de devorar toda tentativa de simulación. "

Jean Baudrillard, "Cultura y simulacro", Ed. Kairós, 1978.

04 septiembre 2007

Festival de Psicogeografia del 13 al 16 de setembre 2007 a NY

Conflux is the annual NYC festival for contemporary psychogeography where international artists, technologists, urban adventurers and the public put investigations of everyday city life into practice on the streets.

Conflux

29 agosto 2007

24 agosto 2007

Yo Yo Tú No és una intervenció multi-egocèntrica en línia i paper que ha alçat ahs i ohs de voluptuositat entre els membres de l'Associació de Idees en la seva última junta ordinària. Les semblances sempre són odioses, i descobrir que no estem sols no ens ha fet mai cap gràcia. Per tant, repudiem d'entrada qualsevol afinitat, similitud o insana rivalitat amb aquest altre col·lectiu egolatra. Senzillament, celebrem amb elegant displicència la seva reafirmació neuròtica.

23 agosto 2007

report no.: 037
informant: Richie 1998 (102)
location: Berlin

Charlotte Stieglitz was so convinced of its [the Romantic cult of death's] power that she stabbed herself in her Berlin house so that her husband could write better poetry; sadly it did not work.

Charlotte Stieglitz estava tan convençuda del seu poder (el culte romantic a la mort) que es va suicidar apunyalant-se a la seva casa de Berlín perquè el seu marit pugués escriure millor poesia; malhauradament no va funcionar.

En vista del trist final del Tauró del Miracle, l'Associació de Idees decideix enviar un report a la International Necronautical Society informant dels fets i fent una lectura pública de 13 poemes el dia 20 de setembre a les 22:30 a la plaça de l'Escorxador. Taurons suicides i poesia romàntica contra l'espectacularització dels oceans.

20 agosto 2007

La imatge correspon al diàleg sense mans que manté el Lounge Collective amb la societat civil. Es pot apreciar el nostre natural interès pel tercer sector i la importància que donem a l'ús de les noves tecnologies.
Som així. Un satèl·lit en l'òrbita del bon gust explorant la trajectòria de les tendències que ens amenacen des de l'espai ignot.
Manteniu-vos connectats.

09 agosto 2007

we're back


La Inevitable Plàstica Explosiva del Lounge Collective ha tornat per vetllar la burocràcia amable de la cultura oficial.

Una desaforada onada d’esdeveniments a la ciutat imperial, que s’inicia amb la gratuïtat repentina de mil zones blaves, ara una mica més rojes, ens obliga a reorganitzar la cèdula escindida durant la Xa Assamblea Nacional de l’Assosciació de Idees per tal de parar els peus a les hordes socialistes abans no comencin a retirar subvencions fins a desinstitucionalitzar definitivament les entitats culturals nacionals.

Prou! Nosaltres diem prou a les agressions de la burgesia benpensant neolliberal que pretén convertir la imperial runa de la nostra cultura en un putiferi il·lustrat. Plàstica explosiva, terrorisme poètic i decadència dandista contra el discret encant dels socialistes!

20 marzo 2007

What kind of love, Lou!!!!????


Some kinds of love
Marguerita told tom
Between thought and expression lies a lifetime
Situations arrive because of the weather
And no kinds of love
Are better than others

Some kinds of love
Marguerita told tom
Like a dirty french novel
The absurd courts the vulgar
And some kinds of love
The possibilites are endless
And for me to miss one
Would seem to be groundless

I heard what you said
Marguerita heard tom
And of course you're not charmless
For a bore is a straight line
That finds a wealth in division
And some kinds of love
Are mistaken for vision

Put jelly on your shoulder
Let us do what you fear most
That from wich you recoil
But which still makes your eyes moist

Put jelly on your shoulder
Lie down on the carpet
Between thought and expression
Let us now kiss the culprit

I don't know just what it's all about
Put on your red pajamas and find out



Lou Reed, 1967

19 marzo 2007


Carles Mestre & La Sinfónica de Gavà
Concert al Second Life
Calamaro Planet, dimarts 20 a les 21.00

09 marzo 2007

Decreixement

Un amic em preguntava que quina vida és "més real", la que et deixes per guanyer-te-la o la que fas per sentir que no l'estàs despilfarrant.
D'una altra manera: quina és la feina que et defineix i et posiciona, l'autèntica, la "real"; la
capullada X que fas durant 35'5 hores setmanals per pagar el rebut de l'ADSL, o la que fas de vegades fins i tot cobrant. En una t'hi deixes la pell i a l'altra et guanyes la Vida.
Plego, ho deixo. Canvio de feina, em busco la vida.