Preciosisme situacionista (II)
28 noviembre 2006
27 noviembre 2006
Enciclopèdia de Barcelona
Estimado lector:
el Grupo Editorial de la Associació de Idees quiere celebrar la Navidad con usted.
Para ello, nos complace obsequiarle con el primer tomo de la única Enciclopedia de Barcelona on-line del mercado, realizada por el Institut d'Estudis Sempronio de Barcelona .
¡Y DE FORMA TOTALMENTE GRATUITA!
el Grupo Editorial de la Associació de Idees quiere celebrar la Navidad con usted.
Para ello, nos complace obsequiarle con el primer tomo de la única Enciclopedia de Barcelona on-line del mercado, realizada por el Institut d'Estudis Sempronio de Barcelona .
¡Y DE FORMA TOTALMENTE GRATUITA!
Nunca hasta hoy (por extraño que parezca) se le había ocurrido a nadie elaborar una obra de consulta tan básica como esta.
¡¡¿¿NO ES INCREÍBLE??!!
Empiece a disfrutar hoy mismo del conocimiento libre y gratuito sobre su ciudad natal o adoptiva... Ah! Y no estamos subvencionados ni pertenecemos a ninguna entidad cultural oficial.
¡¡COMPLETA GARANTÍA!!
¡¡¿¿NO ES INCREÍBLE??!!
Empiece a disfrutar hoy mismo del conocimiento libre y gratuito sobre su ciudad natal o adoptiva... Ah! Y no estamos subvencionados ni pertenecemos a ninguna entidad cultural oficial.
¡¡COMPLETA GARANTÍA!!
15 noviembre 2006
14 noviembre 2006
el retorn del fill pròdig
El fill espiritual del neocalorrismo i ministre del Gato a la Terra torna a l'Apolo. Sí, només mitja hora, però si l'invites a una copa igual canta per tu sol. Fes la prova!
09 noviembre 2006
we go 2.0
We go 2.0 It's a pondered decision related to recent facts occured in Tarragona, something about Mr. Hakim Bey, his onthological anarchism and a misunderstood practical application by some amateur artists from our city...
But, what has all that to do with web 2.0? Well, it's all about tagging, folksonomies of art concepts, onthologies and the impossibility to make proper concept families... the unresolved difference between poetical anarchist ideas and sponsorised art practices. This collective, and its partners from the Ideas Association had decided to go forward and step into the abyss by talking english and emerge to a whole new world of unspeakable thingies... Join us.
But, what has all that to do with web 2.0? Well, it's all about tagging, folksonomies of art concepts, onthologies and the impossibility to make proper concept families... the unresolved difference between poetical anarchist ideas and sponsorised art practices. This collective, and its partners from the Ideas Association had decided to go forward and step into the abyss by talking english and emerge to a whole new world of unspeakable thingies... Join us.
07 noviembre 2006
25 octubre 2006
Dani Blanco
"El que en posar-nos a escriure perd notòriament la virginitat és el pensament que hipotèticament ens pensàvem tenir i els mitjans d´expressió de què il·lusòriament pensàvem disposar."
[Josep Pla, Quadern Gris]
Daniel Blanco ens explica aquí la solució que tenien els grafistes i publicistes per resoldre aquestes dificultats tan literàries
[Josep Pla, Quadern Gris]
Daniel Blanco ens explica aquí la solució que tenien els grafistes i publicistes per resoldre aquestes dificultats tan literàries
10 octubre 2006
Urbanisme situacionista i Digitàlia
" (...) What opportunities and dilemmas does a world of networked "things" pose for architecture and urbanism? What distinguishes the emerging urban sociality enabled by mobile technologies and wireless networks? What post-optimal design strategies and tactics might we propose for an age of responsive environments, smart materials, embodied interactions, and participatory networks? How might this evolving relation between people and "things" alter the way we occupy, navigate, and inhabit the city? (...) "
Llegiu més a Situated Technologies
05 octubre 2006
02 octubre 2006
27 septiembre 2006
Anna Belda 1972-2006
Informació sobre la festa d'acomiadament al flyer
Els que ens tenim per autistes, com deia l’Anna, passem hores i hores practicant el sa exercici de l’autocontemplació. Més que un exercici és una mètode de treball. Enfrontar-se amb una obra, una peça, és enfrontar-se amb una nova descripció d’un mateix. Al cap i a la fi una obra no és gaire cosa més que la presentació d’un mateix als demés a través d’una altra cosa, és a dir, una re-presentació. És per això que l’Anna, amb la seva impagable ironia de rompe i rasga, acabava concloent que tots els que enfocàvem les nostres peces a través de la re-presentació no érem del tot artistes... sinó absolutament autistes.
Per raons que tenen a veure amb l’espant i el dolor feia molts mesos que jo només practicava l’observació de fets palpables: els nens, la feina, els diners, la tele o les rebaixes, i havia deixat de banda la sana coprofàgia de la pràctica creativa. És a dir, no escrivia, havia decidit convertir-me en un autista de veritat.
Ara, a mida que es va notant el mal, el que s’instal·la després l’estranyament i l’espant, vaig recordant aquelles disquisicions delirants i greus que l’Anna tenia amb tots els seus novios i novies autistes sobre la condició autística que compartíem. Aquells discursos d’autojustificació eren, en si mateixos, el preàmbul de la seva pròxima re-presentació. Jo sóc això i això és el que faig. La idea, evidentment, era poder arribar a fer el que ella era o, si més no, representar-nos-ho.
El mal que fa això, com tots els mals de veritat, és ja una part del que serem a partir d’ara. L’Anna s’ha convertit en arte i parte del otro, per fer un acudit que sé que li agradaria.
No pel dolor de l’absència, estèril per ell mateix, sinó per la seva incorporació al que som i podem representar a través d’ell.
Jo només he estat capaç de recuperar un tros del meu diari per poder explicar-me amb la veracitat que neccessitava per enfocar aquest text. És la representació més sentida, l’única que puc explicar aquí.
27/ 2/02
Continuava conservant aquella bellesa feta amb ombres i angles rectes, i mentre em parlava no parava de massegar-se els cabells negres i brillants, que ara portava curts i greixosos de, suposava, la deixadesa a què invita la vida solitària de qui treballa per compta pròpia. Amb prou feines es distingia el verd dels ulls en aquella foscor matisada per la petita gamma de tons foscos que composava la seva cara. Ella estava bastant més borratxa que jo, i en els silencis que més ens feien patir, desviava la mirada buscant nois guapos entre les taules d el bar. M’havia citat per anar a veure no sé quina exposició d’art sonor que se celebrava al Centre de Cultura Contemporània a una hora massa anglesa per poder considerar-la una festa i massa tard per no poder permetre’ns arribar-hi borratxos. L’acidesa que em refregia les parets de l’estómac a cada glop de cervesa m’impedia seguir massa bé la conversa. Però tampoc imoprtava gaire, seguir-la. L’Anna mantenia un dels seus sol·liloquis sobre tenebroses fantasies sexuals on hi apareixien ginecòlegs fent revisions uterines. La cremor d’estómac se m’enfilava per les parets de l’esòfag mentre imaginava les atlètiques escenes que describia il·luminades per la lletosa llum blanca i els reflexes metàl·lics dels artilugis de la consulta.
Vam sortir d’allà amb la intenció de reconduir la conversa fent ús d’una cocteleria que convidés a d’altres fantasies. De seguida vam canviar d’idea donat l’estat dels nostres comptes corrents, i vam acabar en un d’aquells bars d’espelmes, barbuts fumadors de haix i música soul de putiferi que s’amaguen entre les catedrals de Barcelona. Hi havia parelles de cinquantons que semblàven acabats de sortir d’alguna agència de viatges o d’una gestoria explicant-se els progressos de les seves respectives teràpies conductistes. Ho sabia perquè més d’una vegada m’havia quedat fins tard, sol, parlant amb un d’aquells personatges envoltats d’una pavorosa àurea de mort o malaltia mental, i tots, curiosament, acabàven parlant del mateix, de la fase en què es trovaba la seva cura psiquiàtrica. Parlàven de somnífers i d’hipnòtics, de benzodiazepines i metabloquejants mentre es fotien vodkas amb taronja a glops compulsius.
Aquell dia amb l’Anna, a l’antro de la cera de colors escampada per les taules, crec que vam veure’ns una mica enmirallats en aquella gent i vam fugir buscant algun local amb llum vermella on mai no hi passés res, com el de la cançó. HEAVEN.
23 agosto 2006
27 julio 2006
bon viatge
El colectiu sense ela geminada disposa de viatges pel mareig en totes les seves bosses de plaer.
Feu la vostra reserva en aquest mateix blog.
04 julio 2006
27 junio 2006
twilight singers feat. greg dulliviernes 14 julio, barcelona sabado 15 julio, madrid
And you can dance...
for some inspiration!!!
Instrucciones para la espera:
Coger un vaso largo de tubo
Adornar con lima/limón
Dos hielos
60mls de Ginebra de calidad
nosotros preferimos bombay.
8mls de zumo de lima/limón
Completar con tónica al gusto
preferiblemente schweeppes,
una botella pequeña nada de
latas empezadas o soda.
13 junio 2006
En el nombre del padre
Aquest blog ha rebut una queixa de José El Pantanito, creador i propietari del nom comercial “Neocalorrismo”, que podeu consultar a la secció de comentaris del post titulat “el pare del neocalorrismo al somorrostru”.
Pantanito diu parlar en nom de l’organització del festival Rumba Tunning, i ens prevé de les possibles conseqüències que pot comportar en el futur per a Carles Mestre i els membres de la Sinfònica de Gavà si no eliminem l‘afirmació “Carles Mestre, el pare espiritual del Neocalorrismo”.
l’Associació de Idees lamenta sincerament aquest fet i demana disculpes a la persona o persones que puguin haver-se sentit ofeses per tal afirmació, i l'elimina de manera immediata i definitiva de la pàgina per evitar danys a terceres persones que no han tingut absolutament res a veure en la concepció i redacció del text.
De totes maneres, el Lounge Collective, l’Assiciació de Idees, el Chic de Reus i ONG Direct s’han reunit en sessió extraordinària per tal d’analitzar la situació i depurar responsabilitats en el cas que existissin. Aquestes són algunes de les conclusions a les que hem arribat al final de la sessió de treball.
1) L’Associació de Idees vol recordar el punts número 6 i 9 dels seus estatuts fundacionals, segons el quals:
“ 6) Les idees no són bones ni dolentes, però la seva consecució pot ser nefanda, per tant, les idees deixaran immediatament d'estar associades a l'Associació així que es materialitzin en un projecte o es concretin sota qualsevol fórmula.”
9) Les idees sustenten i finalitzen el sentit de l'Associació, o dit d'una antra manera, l'associació ni crea ni proposa idees, senzillament les té i ho celebra. L’associació es reserva el dret de rebutjar una idea si contradiu els punts 3, 6 i/o 7 del present estatut. “
2) El Chic de Reus lamenta que l’organització d’un festival relacionat amb el tunning s’ofengui per una referència innocent, completament lícita i absolutament legal, que no deriva en benefici econòmic propi ni per nosaltres ni per terceres persones, realitzada en un mitjà escrit no comercial ni professional, que de cap manera pretén ofendre ni difamar sinó que més aviat publicita via enllaç telemàtic la marca comercial del propietari del nom, ni pretén manllevar mèrits de neocalorro ni de pare de la criatura a ningú, sinó tan sols utilitzar terminología actual per a difondre esdeveniments actuals.
3) ONG Direct proposa emprendre accions legals per amenaces directes al Carles i a aquest blog i diu que coneix un advocat que ens ho faria bé de preu però que ja està molt ocupat amb el litigi pel nom comercial ONG Direct i que només li faltava aquesta. Es desestima la proposta
4) El Lounge Collective recomana a tots els seus lectors que escoltin música, llegeixin i follin, beguin amb moderació i diguin sempre el que pensin mentre no ofenguin ningú. Finalment, alça les celles i diu que sembla mentida que un no pugui escriure el que li surt dels collons en un blog personal sabent perfectament el que es fa perquè fa anys que s’hi dedica i que més val passar pàgina i que después de los truenos se agota el impulso y la osada ignorancia se torna paciencia, que això també té copyright però que podem citar textos d’altres mentre citem l’autor, i que l’enllaç electrònic dins la paraula Neocalorrismo es considera una cita.
El text era del Gato, el pare espiritual de la rumba catalana.
Pau Todó
editor
Pantanito diu parlar en nom de l’organització del festival Rumba Tunning, i ens prevé de les possibles conseqüències que pot comportar en el futur per a Carles Mestre i els membres de la Sinfònica de Gavà si no eliminem l‘afirmació “Carles Mestre, el pare espiritual del Neocalorrismo”.
l’Associació de Idees lamenta sincerament aquest fet i demana disculpes a la persona o persones que puguin haver-se sentit ofeses per tal afirmació, i l'elimina de manera immediata i definitiva de la pàgina per evitar danys a terceres persones que no han tingut absolutament res a veure en la concepció i redacció del text.
De totes maneres, el Lounge Collective, l’Assiciació de Idees, el Chic de Reus i ONG Direct s’han reunit en sessió extraordinària per tal d’analitzar la situació i depurar responsabilitats en el cas que existissin. Aquestes són algunes de les conclusions a les que hem arribat al final de la sessió de treball.
1) L’Associació de Idees vol recordar el punts número 6 i 9 dels seus estatuts fundacionals, segons el quals:
“ 6) Les idees no són bones ni dolentes, però la seva consecució pot ser nefanda, per tant, les idees deixaran immediatament d'estar associades a l'Associació així que es materialitzin en un projecte o es concretin sota qualsevol fórmula.”
9) Les idees sustenten i finalitzen el sentit de l'Associació, o dit d'una antra manera, l'associació ni crea ni proposa idees, senzillament les té i ho celebra. L’associació es reserva el dret de rebutjar una idea si contradiu els punts 3, 6 i/o 7 del present estatut. “
2) El Chic de Reus lamenta que l’organització d’un festival relacionat amb el tunning s’ofengui per una referència innocent, completament lícita i absolutament legal, que no deriva en benefici econòmic propi ni per nosaltres ni per terceres persones, realitzada en un mitjà escrit no comercial ni professional, que de cap manera pretén ofendre ni difamar sinó que més aviat publicita via enllaç telemàtic la marca comercial del propietari del nom, ni pretén manllevar mèrits de neocalorro ni de pare de la criatura a ningú, sinó tan sols utilitzar terminología actual per a difondre esdeveniments actuals.
3) ONG Direct proposa emprendre accions legals per amenaces directes al Carles i a aquest blog i diu que coneix un advocat que ens ho faria bé de preu però que ja està molt ocupat amb el litigi pel nom comercial ONG Direct i que només li faltava aquesta. Es desestima la proposta
4) El Lounge Collective recomana a tots els seus lectors que escoltin música, llegeixin i follin, beguin amb moderació i diguin sempre el que pensin mentre no ofenguin ningú. Finalment, alça les celles i diu que sembla mentida que un no pugui escriure el que li surt dels collons en un blog personal sabent perfectament el que es fa perquè fa anys que s’hi dedica i que més val passar pàgina i que después de los truenos se agota el impulso y la osada ignorancia se torna paciencia, que això també té copyright però que podem citar textos d’altres mentre citem l’autor, i que l’enllaç electrònic dins la paraula Neocalorrismo es considera una cita.
El text era del Gato, el pare espiritual de la rumba catalana.
Pau Todó
editor
08 junio 2006
El fill del neocalorrismo al Somorrostru
Carles Mestre, el fill espiritual del Neocalorrismo, membre d'Azucarillo Kings i Ministre del Gato a la Terra, el bachelor-lounge més desitjat del barri de La Ribera ... l'Home, per davant i per darrera, presenta el proper dissabte el seu nou disc "Rumba y Delincuencia", la guia de viatje indispensable pels dumingueros de la rumba catalana.
Bambino, Los Amaya, Chichos, Peret, Chunguitos ... i Janette. Dissabte 10 de juny, Carles Mestre i La Sinfónica de Gavà
al Festival de Somorrostro.
06 junio 2006
Cuando uno esta apartado del mundo suele pensar que no se escriban buenos libros, que no salgan discos de calidad y que los grupos no salgan de gira. Cuando uno esta apartado del mundo tiene la sensación de que lo único que ocurren son desgracias. Sabemos que no es asi, que Paul Auster continua escribidiendo, Barry Adamson publicando discos y que decenas de grupos nos han visitado o visitaran en breve.
Alex Toth
June 25, 1928 - May 27, 2006
Alex TothJune 25, 1928 - May 27, 2006
Suscribirse a:
Entradas (Atom)