Book BurningJust do it!!!
24 abril 2006
04 abril 2006
ESPATARRADES
Després de firmar l’últim manifest estetitzant i brindar per l’edició en tapa dura del nostre Gran Cuentu Chinu, els progres lletraferits de la Societat del Seny i el Coneixement ens miren amb cara comprensiva quan ens veuen a les estadístiques de l’atur i la falta d’habitatge.
La generació més ben preparada de la Història Nacional Catalana de Catalunya és la que menys feina troba i la que menys es queixa. Som comprensius, som entenimentats, som flexibles: estem espatarrades com gosses agraïdes.
Per això paguem el finançament clar i català dels nostres governants, cuidem dels nostres grans fent-nos vells a la mateixa casa i fem botellóns en comptes de vagues generals. Ara que hi penso, la precarietat laboral segur que és cosa dels castellans, com l’especulació immobiliària o la falta de places de guarderia.
Ara que ja tenim l’Estatut, fem la Reforma Laboral Nacional Catalana de Catalunya.
En l’apartat de les definicions que tan ens agrada, proposo canviar allò de la “flexibilitat laboral” per “espatarrada laboral”.
El SOC i el CIDEM haurien d’obrir línies d’ajut a la “Contractació Espatarrada” en el marc del Gran Pacte per l’Ocupació Espatarrada Nacional Catalana de Catalunya aplicant minuciosament les més sofisticades tendències en Bussiness Intelligence acabades de coure als think tanks del Districte 22@.
Així, l’insigne i universal Empresari Nacional Català de Catalunya podrà fer-nos treballar de 8 a 20h netejant vidres o agafant el telèfon mentre es calenta els collons amb les nostres llicenciatures i "mestratges" espatarrats.
Nosaltres, ciutadans responsables i compromesos amb la participació democràtica, continuarem firmant documents idiotes que no serveixen per res però que són espetarrantment republicans i guays, ens cagarem en la puta mare d’uns feixistes que fa 40 anys que són morts i serem comprensius i assenyats quan s’aprovi la reforma laboral el mes que ve.
La generació més ben preparada de la Història Nacional Catalana de Catalunya és la que menys feina troba i la que menys es queixa. Som comprensius, som entenimentats, som flexibles: estem espatarrades com gosses agraïdes.
Per això paguem el finançament clar i català dels nostres governants, cuidem dels nostres grans fent-nos vells a la mateixa casa i fem botellóns en comptes de vagues generals. Ara que hi penso, la precarietat laboral segur que és cosa dels castellans, com l’especulació immobiliària o la falta de places de guarderia.
Ara que ja tenim l’Estatut, fem la Reforma Laboral Nacional Catalana de Catalunya.
En l’apartat de les definicions que tan ens agrada, proposo canviar allò de la “flexibilitat laboral” per “espatarrada laboral”.
El SOC i el CIDEM haurien d’obrir línies d’ajut a la “Contractació Espatarrada” en el marc del Gran Pacte per l’Ocupació Espatarrada Nacional Catalana de Catalunya aplicant minuciosament les més sofisticades tendències en Bussiness Intelligence acabades de coure als think tanks del Districte 22@.
Així, l’insigne i universal Empresari Nacional Català de Catalunya podrà fer-nos treballar de 8 a 20h netejant vidres o agafant el telèfon mentre es calenta els collons amb les nostres llicenciatures i "mestratges" espatarrats.
Nosaltres, ciutadans responsables i compromesos amb la participació democràtica, continuarem firmant documents idiotes que no serveixen per res però que són espetarrantment republicans i guays, ens cagarem en la puta mare d’uns feixistes que fa 40 anys que són morts i serem comprensius i assenyats quan s’aprovi la reforma laboral el mes que ve.
27 marzo 2006
Properament a Tarragona
It is a sad and beautiful world.
Zack:
Yeah, it's a sad and beautiful world buddy.
Entre Gazebo i Adriano Celentano, Pérez Prado i Gary Low, Zack i Jack, el dandisme italià dels vuitanta i l'americà dels cinquanta... Barcelonne et Tarragonne es troben aquesta primavera per a celebrar discretament l'emergència d'una avantguarda que no deixa ressaca ni números de telèfon al matí següent.
Benvinguts a les sessions Down by Lounge de Danny Bianco & The Lounge Collective.
Procheinement à Tarragonne.
17 marzo 2006
26 enero 2006
09 enero 2006
06 octubre 2005
Neo-Quicas i Pubilles Tunejades.
La nova Cultura Juvenil i Nacional de Catalunya.
El recent fenòmen sociològic conegut com "neo-rural" comença a generar formes pròpies d'expressió en l'àmbit de la cultura juvenil catalana a comarques.
La des-centralització i la cohesió territorial han estat dues premises fonamentals sobre les que el Govern autonòmic (encara) de Catalunya ha articulat pràcticament totes les seves actuacions polítiques dels últims vint anys. L'agilitat i eficiència en la gestió del país passava per la delegació de competències cap a les administracions locals. El greuge comparatiu amb La Capital, i l'evident saturació i conseqüent inoperància de Barcelona com a seu central de TOT, conjuntament amb la deriva de les funcions de la ciutat que des del 92 ha passat a exercir de parc temàtic petardo i carero, rollo porters de discoteca i creatius publicitaris fent fòrum, ha traslladat la qüalitat de vida més enllà del peatge de Martorell.
Si bé el "neo-ruralisme" és un accident sociològic àmpliament estudiat amb sòlides explicacions econòmiques i demogràfiques, i les elevades raons polítiques de la "cohesió territorial" amaguin més i millors sistemes "d'apropament al ciutadà", la cultura juvenil, un cop més, no s'ha enterat de res i fot el que li surt del forro dels collons. Visca.
La reacció dermatològica dels joves neo-rurals davant tota la milonga de la cultura digital, la globalització i el tripartit no ha estat la resposta contra-cultural que sol associar-se als moviments juvenils... Com si una cosa tan abstracta com "els moviments juvenils" tinguéssin el do de la resposta, però bé...
Si la tonteria fashion-FAD-skater-sónar-trendy dels Joves-Macba és la resposta contra-cultural al "Movimiento Cocacola" i "Operación Triunfo", la resposta espontània dels nous joves de comarques, tradicionalment més polititzats i menys peliculeros que els de ciutat, ha estat el que anomenarem "Neo-Quicas i Pubilles Tunejades", una mescla molt interessant de mass-culture americana i tradicional catalana amb resultats fenomenològics sorprenents i dignes d'estudi.
El "Departament de Moda Joven" de l'Associació d'Idees, treballant de forma trans-departamental amb les oficines de la ONG Direct i La Corporación Dermoestética, coordinades i supervisades per la Secretaria General del Lounge Collective, ha portat a terme l'elaboració del blog "El Chic de Reus" per tal de fer una demostració de pirotècnia burocràtica a l'alçada dels millors estudis sociològics oficials, on ningú no sabrà mai qui estudia què a canvi d'un sou que no sabem d'on surt.
Per acabar de fer-ho gros, el contingut d'aquesta diagnòsi de la realitat juvenil farà posar verds d'enveja els departaments més absurds i transversals de la Generalitat, i probablement obri noves vies d'estudi que requeriran nous pressupostos, oficines i departaments.
Quan arribi aquest moment, exigirem la nostra pròpia auxiliar administrativa.
El Lounge Collective adverteix que el contingut d'aquest estudi està subjecte a les lliures associacions d'idees de l'Associació d'Idees i que, per tant, pot semblar una tonteria, adhuc ofendre certes sensibilitats:
¡¡PORQUE SOMOS FABRICANTES!!
Benvinguts a:
La nova Cultura Juvenil i Nacional de Catalunya.
El recent fenòmen sociològic conegut com "neo-rural" comença a generar formes pròpies d'expressió en l'àmbit de la cultura juvenil catalana a comarques.
La des-centralització i la cohesió territorial han estat dues premises fonamentals sobre les que el Govern autonòmic (encara) de Catalunya ha articulat pràcticament totes les seves actuacions polítiques dels últims vint anys. L'agilitat i eficiència en la gestió del país passava per la delegació de competències cap a les administracions locals. El greuge comparatiu amb La Capital, i l'evident saturació i conseqüent inoperància de Barcelona com a seu central de TOT, conjuntament amb la deriva de les funcions de la ciutat que des del 92 ha passat a exercir de parc temàtic petardo i carero, rollo porters de discoteca i creatius publicitaris fent fòrum, ha traslladat la qüalitat de vida més enllà del peatge de Martorell.
Si bé el "neo-ruralisme" és un accident sociològic àmpliament estudiat amb sòlides explicacions econòmiques i demogràfiques, i les elevades raons polítiques de la "cohesió territorial" amaguin més i millors sistemes "d'apropament al ciutadà", la cultura juvenil, un cop més, no s'ha enterat de res i fot el que li surt del forro dels collons. Visca.
La reacció dermatològica dels joves neo-rurals davant tota la milonga de la cultura digital, la globalització i el tripartit no ha estat la resposta contra-cultural que sol associar-se als moviments juvenils... Com si una cosa tan abstracta com "els moviments juvenils" tinguéssin el do de la resposta, però bé...
Si la tonteria fashion-FAD-skater-sónar-trendy dels Joves-Macba és la resposta contra-cultural al "Movimiento Cocacola" i "Operación Triunfo", la resposta espontània dels nous joves de comarques, tradicionalment més polititzats i menys peliculeros que els de ciutat, ha estat el que anomenarem "Neo-Quicas i Pubilles Tunejades", una mescla molt interessant de mass-culture americana i tradicional catalana amb resultats fenomenològics sorprenents i dignes d'estudi.
El "Departament de Moda Joven" de l'Associació d'Idees, treballant de forma trans-departamental amb les oficines de la ONG Direct i La Corporación Dermoestética, coordinades i supervisades per la Secretaria General del Lounge Collective, ha portat a terme l'elaboració del blog "El Chic de Reus" per tal de fer una demostració de pirotècnia burocràtica a l'alçada dels millors estudis sociològics oficials, on ningú no sabrà mai qui estudia què a canvi d'un sou que no sabem d'on surt.
Per acabar de fer-ho gros, el contingut d'aquesta diagnòsi de la realitat juvenil farà posar verds d'enveja els departaments més absurds i transversals de la Generalitat, i probablement obri noves vies d'estudi que requeriran nous pressupostos, oficines i departaments.
Quan arribi aquest moment, exigirem la nostra pròpia auxiliar administrativa.
El Lounge Collective adverteix que el contingut d'aquest estudi està subjecte a les lliures associacions d'idees de l'Associació d'Idees i que, per tant, pot semblar una tonteria, adhuc ofendre certes sensibilitats:
¡¡PORQUE SOMOS FABRICANTES!!
Benvinguts a:
21 septiembre 2005
20 septiembre 2005
la pastoreta se'ns ha fet gran
Per damunt de tot, bon gust ì mesurada sofisticació: EL CARTELL DE LES FESTES DE LA MISERICÒRDIA fa una erògena associació d'idees entre de La Pubilla Sumisa i la Rosa Oberta iVermellota, la candidesa diligent d'una pastoreta maquetona i la celebració assenyada del Triomf de la bona Voluntad Botiguera... en definitiva, la representació gràfica d'una ciutat que es ven amb coqueteria cursi i el flu nebulós d'un somni proto-pornogràfic.
En homenatge a la Nostrada Cabrera del Baix Camp, el Lounge Collective ha elaborat una col·lecció de voluptuoses pastoretes que anirem publicant al llarg de les Festes de La Cori.
Felicitats, cabreta
09 septiembre 2005
música per mirar la radio
Properament a l'aire, davant del mar, per fer emergir l'escena subterrània de la ciutat amb sentiment oceànic .
"Breakbeats at Tiffany's"
(en construcció)
(en construcció)
12 agosto 2005
2046: new post lounge...
o el temps inmòbil de quan sospiren els dandis
Sí, arribem una mica tard. Ja ho té això, ser lounge.
El temps i els temps, la memòria i la melanconia, l'obstinació en l'inmobilisme.
Avui re-obrim l'únic blog lounge de Tarragona amb aquest nou post: un lounge new post.
La intenció continua sent la mateixa, mirar de reflectir la lamentable situació catacúmbico-lechuguina de l'escena emergent de Tarragona amb l'elegància intrascendent dels cercles de fum.
Som a l'habitació 2046, mirant com es desfan les formes.
Fumant al llit amb l'esmokin posat.
De fons s'escolten gralles i pregons que fomenten la dolenteria immanent dels records inventats per a una fantasia patriòtica.
Quina falta d'imaginació, quina poca elegància.
(sospir) ... el temps perdut i la seva recerca proustiana...
Apunto a la llibreta:
"Iidea per un post: la relació entre la madalena de Proust i els calçots. Sucar i inventar records.
(sospir) (cercle de fum)
Arribem tard perquè el paisatge ens ha entretingut.
Som dandis in love fent Break-beat at Tiffany's.
El Lounge Collective escull la película 2046 de Wong Kar Wai com a representació espectacular dels manifestos del dandisme ontològic i decideix incloure-la en el seu Top-Cool de referents imprescindibles per a ser un artista emergent, elegant i decadent.
Som entretinguts, volem ser mantinguts
25 julio 2005
Si yo fuera tú...
Si yo fuera tú, me gustaria ser de color azul.
Bombay Saphire, tónica y unas gotas de limón.
El LoungeCollective os desea un feliz verano.
03 mayo 2005
cominicat nº 5 com el channel
Ens hem parat a pensar... i no recordem per què.
Ens havíem aturat a celebrar alguna cosa, però ara mateix... Fins on som capaços de recordar, buscàvem l'escena emergent d'aquesta ciutat amb balcó, fins i tot creiem que vam trobar alguna cosa i que per això vam fer una festa.
Potser la vam fer sense tenir res per celebrar, que ja ens passa.
El discret encant de la bohemia tarragonina sembla tenir el seus creadors instalats en la queixa i la por a la precarietat laboral.
Artistes: NO US CREIEU TOT EL QUE PENSEU!
La desmitificació de les vostres males consciències us donarà la capacitat d'arribar on vulgueu...
Els premis Tarraco Emergenza continuen oberts... i són MÉS COOL que el Sónar, el Kosmópolis i el Festival de Sundance junts.
Siguem realistes, homè!
02 mayo 2005
26 abril 2005
dissabte a partir de les 20:30
Podeu passar a buscar les vostres invitacions exclusives al 12lounge-club . Inclou refrigeri.
(bloggers friendly)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)