Ens hem parat a pensar... i no recordem per què.
Ens havíem aturat a celebrar alguna cosa, però ara mateix... Fins on som capaços de recordar, buscàvem l'escena emergent d'aquesta ciutat amb balcó, fins i tot creiem que vam trobar alguna cosa i que per això vam fer una festa.
Potser la vam fer sense tenir res per celebrar, que ja ens passa.
El discret encant de la bohemia tarragonina sembla tenir el seus creadors instalats en la queixa i la por a la precarietat laboral.
Artistes: NO US CREIEU TOT EL QUE PENSEU!
La desmitificació de les vostres males consciències us donarà la capacitat d'arribar on vulgueu...
Els premis Tarraco Emergenza continuen oberts... i són MÉS COOL que el Sónar, el Kosmópolis i el Festival de Sundance junts.
Siguem realistes, homè!
