29 noviembre 2010

Meta (2)

Mail al Dep de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

Benvolguda Marta Llatcha,


al Lounge Collective ens fa molta il·lusió que ens hagueu confós amb una associació, perquè com a entitat cultural no formalitzada portem a terme una tasca cultural prou important i vinculant com per sentir-nos influents i decisius en la creació i foment de la cultura d'aquest país, i per tant més que capacitats per a respondre a la vostra enquesta.
Però lamento informar-te que malgrat la nostra tasca i compromís amb la cultura catalana, no som ni pensem ser, de moment, una associació reglada i formalitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat.
De fet, el Lounge Collective es una cèdula interdepartamental de l'Associació de Idees, una entitat creativa de base situacionista, els estatuts de la qual pots trobar aquí:
L'objectiu final de l'Associació de Idees és esdevenir una entitat formal que rebi ajuts i subvencions de tota mena pel fet d'establir i noves i millors associacions de idees que tallin de socarrel l'actual model de la cultura catalana i no el substitueixin amb cap model en absolut, ans el contrari, que deixin la cultura catalana sense models, esquemes, pautes o referències reconeixibles. Només així, pensem sicenreament, la cultura catalana tindrà alguna oportunitat de renovar-se i reeixir, de nou, rica i plena.
Gràcies pel vostre interès en la nostra tasca cultural, i esperem tenir notícies vostres ben aviat en referència a la línia d'ajuts i subvencions per anihilar el model actual de la cultura catalana.
Ben cordialment,
The Lounge Collective & l'Associació de Idees.        

25 noviembre 2010

Double Happiness

Double Happiness responds to the society of materialism where individual desires seems to be prevailing over all.
This piece of urban furniture, by being nomad, allows the reactivation of different public spaces. It enables inhabitants to reappropriate fragments of their city. They will both escape and dominate public space through a game of equilibrium and desequilibrium.
By playing this “risky” game, and testing their own limits, two people can experience together a new perception of space, void, lightness and recover an awarness of the physical world.
This hybrid object, meaningfull only through the body, being all at once physical and social may be a tool for a collective experience of fragility.